Exposició: "Monument a Francesc Pujols: 50è aniversari"
En el marc del cinquantè aniversari del monument a Francesc Pujols, situat davant del Teatre-Museu Dalí de Figueres, l’Associació Amics dels Museus Dalí presenta una exposició inèdita que explora la profunda relació intel·lectual i artística entre Salvador Dalí i el filòsof català.
La mostra, titulada “Monument a Francesc Pujols: 50è Aniversari”, es podrà visitar del 4 de juliol al 4 d’octubre de 2025 a la seu de la Delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), a la plaça de l’Església 6 de Figueres. Aquesta iniciativa compta amb la col·laboració de la Fundació Gala-Salvador Dalí, l’Ajuntament de Figueres, la Diputació de Girona i la Fundació Francesc Pujols. La seva inauguració és el mateix dia 4 de juliol, a les 7 de la tarda.
Un museu a l'aire lliure
El 24 de setembre de 1975, just un any després de la inauguració del Teatre-Museu Dalí, Salvador Dalí va descobrir al públic una de les seves obres més simbòliques: el Monument a Francesc Pujols, una escultura de tres metres i mig que forma part del projecte de “museu a l’aire lliure” ideat per Dalí per ocupar tota la plaça Gala-Salvador Dalí. Aquesta obra, farcida de referències filosòfiques, culturals i místiques, ret homenatge al pensador de Martorell, a qui Dalí considerava el seu mestre espiritual i una de les fonts d’inspiració més influents en la seva obra.
L’exposició presenta una rica documentació visual i textual, amb fotografies inèdites del procés de construcció del monument, esbossos originals de Dalí, litografies dedicades a Pujols i materials audiovisuals únics, com el film rodat l’any 1956 que mostra una trobada entre Dalí i Pujols a la Torre de les Hores. Aquest film, redescobert per l’expert Josep Playà, aporta un testimoni valuós de la complicitat intel·lectual entre ambdós personatges.
A més d’una àmplia contextualització històrica i artística, la mostra destaca la influència de la Hiparxiologia, el sistema filosòfic creat per Francesc Pujols, sobre l’univers dalinià. Amb conceptes com el pensament ultralocal, la síntesi entre ciència, religió i art, o la reivindicació de la catalanitat com a via cap a la universalitat, Pujols es converteix en una figura clau per entendre el pensament de Dalí.
El projecte expositiu, comissariat per Max Pérez i coordinat per Eneida Iglesias i Carles Ayats, posa en valor no només el llegat escultòric de Dalí, sinó també l’aportació essencial de Pujols a la filosofia catalana i al pensament europeu del segle XX.
Aquesta mostra representa una oportunitat única per redescobrir l’empremta de Francesc Pujols en l’imaginari dalinià, i per entendre com el monument davant del Teatre-Museu Dalí esdevé molt més que una escultura: una veritable al·legoria de la filosofia feta pedra.
Exposició: Pedagogies transhistòriques. 150 anys de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona
Després d’haver dut a terme llargues gestions a Madrid, el 5 d’octubre de 1875 Elies Rogent va ser nomenat director de la nova Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona, a on van confluir, per un breu lapse de temps, els estudis de Belles Arts i de Mestres d’Obres i l’embrió de la que seria l’Escola d’Arquitectura. Des d’aleshores i durant gairebé un segle, fins al 1966, Madrid i Barcelona van ser els únics centres d’ensenyament d’Arquitectura a Espanya. A principis de la dècada de 1960, l’Escola abandonava el vell edifici de la Universitat Central i es traslladava al Campus Tecnicoartístic de l’avinguda Diagonal.
Actualment i després de l’ampliació de José Antonio Coderch el 1984, aquest edifici continua sent no només la seu de les seves diverses titulacions, sinó també l’espai on es preserva un dels millors arxius sobre l’ensenyament de l’arquitectura en els darrers dos segles: 180.000 documents que inclouen plànols, dibuixos, reproduccions artístiques, plaques de vidre, vídeos, fotografies i conferències. Una mena d’arqueologia dels mitjans ens permet interrogar-nos en aquest 150è aniversari sobre la sempre equívoca i complexa idea de novetat des de les aules de l’acadèmia.
Amb el títol de «Pedagogies transhistòriques», la mostra s’organitza, suposadament sense cap cronologia ni cap tema unitari, en nou unitats de sentit que mostren un temps suspès, contrari a la falsa idea del progrés lineal i compromès amb la idea d’una història cíclica de la institució i els seus sabers. Juntament amb aquests nou epígrafs, quatre vitrines acullen les seccions que desenvolupen el temps històric. En un exercici de sístole i diàstole, la mirada del visitant discorre entre els documents que atresoren la memòria de moltes generacions de professors i alumnes, des d’Antoni Gaudí fins a Enric Miralles, així com per les col·leccions que formen l’ArxiuEtsaB · CàtedraGaudí (ETSAB-UPC) des del segle XVIII fins als nostres dies.
Las cuatro estaciones
Con esta exposición se quiere reconocer la autoría de las pinturas de las cuatro estaciones en la fachada de la Casa Comella en la calle Verdaguer de Vic, un edificio construido por el arquitecto Gaietà Buïgas Monravà a finales del siglo XIX.
A comienzos de 1987 el primer alcalde democráctico de Vic, Ramon Montanyà, hizo el encargo, después confirmado por el alcalde Pere Girbau, a Josep Llonch, pintor que, a su vez, encarrgo al artista Josep Uribe Robert la creación de las pinturas.
Josep Uribe Robert realizo las pinturas entre 1987 y 1989, utilizando la técnica del estérido, consistente en realizar el dibujo en un papel vegetal y, después, transportarlo a la pared. Por suerte, los originales, propiedad de Josep Llonch, se han conservado y se exponen en este espacio.
Las pinturas originales habían desaparecido y práticamente solo quedavan las siluetas hechas de cal. Las fotografías antiguas en blanco y negro, propiedad de Carles Comella y el fondo fotográfico de Francesc Farrés Malian, sirvieron de base para volver a hacerlas; i en cuanto los colores, se pidió a personas que las habían visto cual era su recuerdo visual.
La exposición recoge estas fotografias, además de las que el fotógrafo Toni Padrós hizor a Josep Uribe mientras ejecutava las pinturas, así como también otras de actuales sobre las figuras de la fachada realizadas por el fotógrafo Manel Gausa y articulos de la prensa de la época de M. Àngels Ferrer en Ausona y Juli Pérez en El 9Nou.
Cabe destacar la calidad de las pinturas, que se han conservado intactas durante los 38 años desde que fueron hechas.
En la exposición, que se ha hecho en el marco de la Fiesta Mayor de Vic, también podemos ver el original que el artista hizo del Cap de Llúpia para el cartell de la Fiesta Mayor de Vic de 1981, propiedad del Ayuntamiento de Vic. En el año 1992, con motivo también de la Fiesta Mayor, Uribe Robert realizó otra para el cartel con la figura de San Miguel de los Santos.
En este contexto, el día 7 de julio a las 22h, la compañera de Uribe Robert, Teresa Monells Oms, llevará a cabo, delante la fachada de la Casa Comella, la muestra poética Las cuatro estaciones, recreando las figuras con vestidos diseñados y elaborados por ella y acompañadas de lecturas de poemas y música original creada para la ocasió."
Anton Granero
Comisario de la exposició
Josep Uribe Robert (Vic, 1947)
Estudió en la Escuela de Dibujo del escultor Salvador Puntí de Vic, en la Escuela Municipal de Dibujo y Pintura Agrupació Artistes de Vic; en Barcelona en la Escuela Massana y la Escuela de Bellas Artes Sant Jordi, en la escuela Internacional de Pintura Mural de Sant Cugat del Vallès. También ha realitzado estudios de grabado, cerámica, esmalte al fuego, técnica pictórica y geometría. Ha obtenido numerosos premios y, entre 1962 y 1995, realizó diversas exposiciones. También ha participado en la creación de escenografías para obras de teatro.
Exposició: Mirades Terra / Hem excavat la tercera roca
Quan entrem en el paisatge de les pedreres, estem entrant en el paisatge de l’home. Entrem en el paisatge que deixa el buit de la matèria amb la qual construïm els nostres edificis. Aquesta exposició pretén fer-ho a partir de la materialitat de la imatge. Replantejar-nos la nostra relació no sols física, sinó també emocional amb l’entorn que hem creat. Travessar la imatge i com en un joc de miralls contemplar i autocontemplar-nos en uns espais que sobtadament trobem en passejades a través de la muntanya i als que molts cops se’ns barra el pas. Aquestes modificacions del paisatge ben podrien formar part d’un terme que encara està en discussió, l’Antropocè. Es proposa anomenar així a l’actual època geològica, on l’acció humana influiria en la modificació dels sistemes naturals. L’inici d’aquest període tampoc és clar, la modificació de la topografia per l’extracció de material ja està datada al neolític: seria des de llavors que estem construint el paisatge, seria des de llavors que estem excavant la Terra.
(*) El títol fa referència al tema de Joe Diffie, Third rock from the Sun i la seva estrofa ‘Welcome to Earth, third rock from the Sun’
Mònica Sànchez
El dijous 18 de setembre es realitzarà un acte sobre Construcció amb terra, en el marc de l'exposiió i com a cloenda de la mateixa. Més informació properament.
L'exposició compta amb el patrocini de:
