Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Santi Coll

Exposició: Dimensions cromàtiques

Imatge: 
Imatge: © Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La seu del COAC a Terrassa acull, des del 5 de març fins al 4 d’abril, l'exposició ‘Dimensions cromàtiques’ de l’artista Santi Coll.

Segons la historiadora de l’art Ariadna Coll Trullàs, endinsar-se en l’obra de Santi Coll és entrar en un món ple de disciplines artístiques. És capaç d’integrar de forma orgànica la pintura i l’escultura en dimensions arquitectòniques completament innovadores.

En cada obra demana un diàleg amb l’espectador capaç de reflectir, no només la destresa tècnica de l’artista sinó també la seva visió única de l’espai.

Els colors són part important de la seva creació viscuda en records de la seva història personal, que aporten equilibri i emocions visuals.

L’artista deixa palès en cada aplicació, cada traç, cada estructura i cada color, la seva gestualitat, originalitat i reflexió, connectant creativitat amb artesania i procés manual.

PDF version

Exposició: Brutal/Feral

Imatge: 
© Bòlit Girona
A la dècada dels anys cinquanta als Estats Units, en plena Guerra Freda, es consoliden dos models de modernitat amb gran projecció: la que va representar l'arquitectura racionalista en els seus extrems elitistes o suburbials (representada en projectes com el Case Study Houses, organitzat per la revista Art & Architecture, entre 1945 i 1966) i la derivada de les lliçons de Buckminster Fuller, com la fascinació per les cúpules geodèsiques, que van convidar a viure en formes lleugeres i econòmiques, gairebé tribals, molt inspiradores per l'imaginari hippy, com el cas de la comuna Drop City a Colorado el 1960. És a dir, estem parlant, d’una banda, de l'estètica del búnquer d’herència brutalista i, de l’altra, l’estètica de la cabana, entre la fortificació i la comunió amb la naturalesa, entre les demarcacions clares i artificioses i una arquitectura en la qual un món penetri confusament en l'altre. Seria temptador dir que aquests imaginaris corresponen a escenaris que el cinema ha conreat com a utòpics i distòpics, però no és exactament així, perquè somnis i malsons han adquirit característiques de totes dues visions.

Per brutal, o per brutalisme, s’entenen diverses tipologies arquitectòniques, inspirades en el racionalisme dels anys vint i trenta, però hipertrofiades per les necessitats de la postguerra i la fascinació pel ciment. Particularment aclaparador i deshumanitzat sembla el brutalisme als països de l'Est, potser per això les construccions s’han convertit en espais de culte. Aquesta estètica absent d'ornaments, monumental, modular i sovint inspirada en fortificacions militars, del castell al búnquer, diversifica el seu ús convertint-se en seu d’edificis públics, en barriades de treballadors o en habitatges de luxe a parts iguals. El 2017, amb la victòria de Donald Trump a la presidència dels Estats Units, la demanda de búnquers va créixer un 700%. Hi ha ciutats fortificades que s'anuncien avui com a refugis per a privilegiats (Seasteading Institute), mentre els refugis atòmics tornen a estar de moda o es dissenyen secretament ciutats-model per als multimilionaris de Silicon Valley (al costat de l'antiga base aèria de Travis, a Califòrnia). Alhora, veiem a la costa britànica presons flotants de ciment (Bibby Stockholm) que semblen tretes de Hollywood (Plan de escape, amb S. Stallone, 2013) o s'imaginen cases i barris de contenidors, destinats indistintament a estudiants, hipsters o treballadors temporals.

Feral és com s’anomenen els animals domèstics que, en ser abandonats, tornen a una naturalesa que els és estranya i hospitalària alhora. Gossos deixats en els marges de la ciutat, colònies de gats, micos a l'Índia adaptats a la urbs com un “nou bosc”... En la nostra accepció, Feral es refereix a paisatges com el de Prypiat (Txernòbil), que han vist la urbs recuperada per la naturalesa, en un paradoxal miratge de ciutat possible. Entre els projectes que busquen recuperar un contacte constant amb espais naturals, sense renunciar a l'activitat urbana (social, laboral, econòmica...) es troben les Amazon Spheres a Seattle, els projectes de ciutat-bosc a Singapur (Forest City Johor) o les Green Towers de Stefano Boeri a Nanjing , entre molts projectes que recuperen ponts, passejos, façanes, terrats i fins i tot pàrquings com a espais per assilvestrar amb nova massa verda. El més sorprenent d'aquests projectes, que fonen alhora imaginaris utòpics i distòpics, són els anomenats Underground Green Spaces, com el parc subterrani The Lowline a Nova York, un laboratori de paisatgisme subterrani, foment del talent jove i construcció de comunitats, tancat el 2017, però molt influent encara avui en dia. Aquests són només alguns exemples d'aquesta arquitectura a la recerca d'una nova comunió amb la naturalesa que transcendeixi tres segles de jardins i parcs zoològics incapaços ja de satisfer la nostra necessitat d'un contracte sostenible entre la civilització i la naturalesa.

Si el brutalisme ha estat la llar dels grans dolents del cinema; la cabana o el model assilvestrat, han fet brillar personatges innocents, utòpics, marginals (Walden, Kaspar Hauser, Mowgli, Tarzán, Captain fantastic, El senyor de les mosques...). Les ciutats salvatges, aquelles on natura i cultura breguen i conviuen, però, també són la prova de les ruïnes futures d’un planeta que col·lapsa encarnat pels innombrables relats del cinema de ciència ficció, que confirmen que les arrels del somni són també les arrels de la por. Aquestes referències són claus en un moment en què, degut a l’emergència climàtica, es qüestiona la petjada de carboni, la relació entre els ecosistemes humans, animals i vegetals i es repensa quina arquitectura han de tenir les ciutats per ser més habitables des del punt de vista de la salut integral.

BRUTAL/FERAL proposa evocar aquest escenari, aquests imaginaris a partir del treball de diversos artistes contemporanis en els espais expositius del Bòlit, el Centre d’Art Contemporani de Girona, així com als espais públics de la ciutat.

Amb la col·laboració de la Demarcació de Girona del COAC.

PDF version

Exposició de la 4a Mostra d'Arquitectura de Barcelona, a Esplugues de Llobregat

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
L’exposició de la 4a edició de la Mostra d’Arquitectura comença la seva itinerància per la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona a la Biblioteca Pare Miquel d'Esplugues de Llobregat.

El proper 7 de març a les 18 h tindrà lloc la xerrada inaugural amb Pinearq – Albert de Pineda i Roberto Cortés, l’equip autor del projecte SJD Pediatric Cancer Center Barcelona, situat a Esplugues de Llobregat. Més informació.

L'exposició, fruit del concurs convocat l’any 2021 per la Demarcació de Barcelona, exposa de manera lúdica i flexible les diferents obres i treballs presentats al programa “Mostres d’Arquitectura Catalana”, en aquest cas la 4a edició de Barcelona, reproduïts en una sèrie de panells que s’ubiquen en els diferents mòduls que conformen l’exposició, convidant el visitant a la interacció per anar descobrint el material exposat.

Aquest material s’ubica en diferents mòduls de fusta: una combinació de caixes i arxivadors que permeten diferents graus d’exposició dels continguts. També permet la construcció d’un fil conductor de tipus narratiu en la posada en escena del sistema, que canvia segons l’espai on s’ubica, adoptant així diferents agrupacions. Es tenen especialment en compte els criteris d’accessibilitat aportats, plantejats des d’una mirada amplia.

L’exposició, dissenyada per Salvestudio, equip format per Jordi Quetglas i Mireia Costa, és de muntatge ràpid i senzill alhora que minimitza els materials d’embalatge, sent el mateix mòdul expositor el que esdevé contenidor de l’exposat. Produïda, sota la direcció de Salvestudio, a la fusteria Estudi Ferran Sendra de Cornellà de Llobregat, liderada per l’arquitecta Ariadna Sendra, s’ha volgut també posar en relleu el valor afegit i la innovació empresarial de la indústria que aposta pels arquitectes.

Dates de la itinerància:

- Gener: Biblioteca Zona Nord - Maria Sánchez
- Febrer: Biblioteca Pare Miquel d'Esplugues
- Març: Biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras
- Abril: Biblioteca Bon Pastor - Josefina Castellvi
- Maig: Biblioteca Fort Pienc - Ana Maria Boix
- Juny: Biblioteca Ca l'Altisent
- Juliol: Biblioteca Horta - Can Mariner
- Setembre: Blblioteca Marta Mata
- Novembre: Biblioteca Vilapiscina i Torre Llobeta - Carmen Laforet

PDF version

El recorregut creatiu del disseny

Imatge: 
© ESDAPC

La sala d’exposicions de la seu de Vic del Col·legi d’Arquitectes acull  “El recorregut creatiu del disseny”, és una exposició de treballs de fi de grau (TFG) de Disseny d’Interiors i Disseny Gràfic del curs 2024 de l’Escola Superior de Disseny i Arts Plàstiques de Catalunya, Campus Vic.

Aquest any, l’exposició posa el focus en el procés creatiu, un element fonamental que defineix la pràctica del disseny. Lluny de ser un camí recte o previsible, el procés creatiu és un viatge ple de reptes, girs inesperats, assajos i errors. És una travessia que demana paciència, curiositat i perseverança per arribar a una solució final.

Cada peça que veureu és una mostra única d’aquest viatge, reflectint el telant, l’esforç i la visió personal de cadascun dels estudiants que comparteixen el seu treball en aquesta exposició.

Aquesta exposició, però , no és només una celebració del punt i final d’un cicle acadèmic; també és un homenatge als inicis. Per això, s’ha comptat amb la participació dels estudiants de primer curs, que, a través de l’assignatura de 1r de Dibuix Artístic, han tingut l’oportunitat d’explorar, ens recorden la força i l’energia dels primers passos al món del disseny. Així, aquest espai es converteix en una cruïlla simbòlica, on la culminació dels projectes finals dels graduats es troba amb l’entusiasme dels nous talents que comencen el seu camí.

Us convidem a explorar i jugar amb les idees que descobriu, deixeu-vos inspirar per les històries que cada obra explica, i sobretot, permeteu-vos imaginar més enllà del que és visible. Qui sap? Potser aquesta experiència us encoratjarà a iniciar el vostre propi viatge creatiu, a dissenyar , crear i donar vides a les vostres pròpies idees.

Aquest és un espai per celebrar el disseny en tota la seva riquesa i complexitat, un espai per entendre que el veritable valor del disseny no és només el resultat final, sinó tot el que es viu i s’aprèn pel camí.

Gaudiu d’aquest viatge apassionant i deixeu-vos captivar pel poder transformador del disseny.

Benvinguts a aquest homenatge al procés creatiu!

La inauguració de l’exposició serà el dijous 27 de febrer a les 18.30h

PDF version

Pages