Cloenda de l'exposició 'Premi Europeu de l'Espai Urbà', amb Batlleiroig i Estudi Martí Franch
En el marc de l’exposició del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà 2024, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i la Demarcació de Girona del COAC, organitzen el dijous 27 de febrer de 2025, a les 18.30 hores, l'acte de cloenda la mostra en el qual participaran l’equip de Batlleiroig Arquitectura, amb l’obra Passeig Boca de la Mina a Reus, finalista en la categoria general, i EMF Estudi Martí Franch amb la presentació de l’obra Camí de Ronda a Palamós, finalista en la categoria de fronts marítims. Seguidament, hi haurà una taula de debat i diàleg a la qual s'afegiran l’arquitecta Beth Galí, presidenta del Jurat 2024, i l’arquitecte Lluís Ortega, secretari del Jurat 2024.
El Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà és un premi biennal organitzat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), que, des de l'any 2000, ha reconegut els millors projectes pel que fa a creació, transformació i recuperació dels espais públics, entès com un clar indicador de la salut democràtica en ciutats europees. En aquest premi, es prioritzen intervencions que millorin la vida ciutadana mitjançant solucions amb vocació social, sostenibilitat i preservació de la memòria històrica, evitant una arquitectura purament estètica. L’edició del 2024 inclou una nova categoria dedicada a espais marítims, per afrontar reptes com el canvi climàtic i promoure una millor convivència entre ciutat i mar.
Exposició 'Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà 2024
L’exposició itinerant que acompanya el premi, presenta els projectes guanyadors i finalistes per destacar bones pràctiques i generar debat sobre l’espai públic. Es mostren els projectes mitjançant 18 tòtems de fusta autoportants amb panells en diferents idiomes i codis QR per accedir a informació ampliada on s’inclouen vídeos amb comentaris del jurat.
Amb el seu recorregut per institucions i universitats d’Europa, l’exposició actua com una plataforma de reflexió sobre els desafiaments urbans actuals, com el canvi climàtic i les desigualtats socials. Promou una visió col·lectiva de l’espai públic com a lloc de convivència, memòria i transformació, en línia amb els valors europeus de diversitat i democràcia.
Exposició oberta fins el 2 de març.
La donació dels arquitectes Joaquim Bover i Enric Bayona amplia el patrimoni documental de l’Arxiu Històric del COAC a Girona
La nova incorporació enriqueix la documentació sobre planejament i paisatge urbanístic del darrer terç del segle XX i principis del XXI.
La formalització de la donació dels arquitectes Joaquim Bover i Enric Bayona va tenir lloc a la sala de juntes de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) amb la participació del president de la Demarcació, Marc Riera, i els dos arquitectes. Aquesta donació suposa una aportació significativa per a l’Arxiu Històric de la Demarcació, oferint una nova perspectiva sobre el planejament i el desenvolupament urbanístic a la província de Girona durant el darrer terç del segle XX i inicis del XXI.
L'aportació inclou documents rellevants, com projectes d’edificació, planejaments urbanístics, concursos i maquetes, que formen part de la trajectòria conjunta dels arquitectes des de mitjans dels anys noranta fins al segle XXI. Entre les obres més destacades hi ha projectes de rehabilitació com l’Annexa (convertida en Facultat de Magisteri a Girona), la Casa Carles (Bisbat de Girona), la Casa de la Reina Sibil·la de Fortià i el Balneari Termes Orión al Centre Lúdic i Termal Magma de Santa Coloma de Farners. També sobresurten les intervencions en esglésies romàniques a Breda, el Far d’Empordà i Portbou.
Altres projectes significatius inclouen edificacions públiques com els pavellons esportius de Sant Gregori, Salt i Sarrià de Ter, i centres educatius com el CEIP Dalmau Carles Pla i el CEIP Domeny (Girona) o l’Escola Barceló i Matas (Palafrugell), exemples d’un sistema constructiu industrialitzat. Un dels projectes més recents de la seva col·laboració va ser la residència per a persones amb diversitat funcional psíquica de la Fundació Noguera, ubicada al Monestir de Sant Daniel de Girona. A més, cal destacar la seva participació amb l’arquitecte italià Aldo Rossi en els treballs inicials del Pla Especial de Millora Urbana del sector residencial dels Químics de Girona.
Amb aquesta incorporació, el nombre de fons custodiats per l’Arxiu Històric del COAC a Girona s’eleva a trenta-sis. Aquest patrimoni documental és una eina essencial per conèixer i comprendre millor l’arquitectura catalana contemporània. Un cop revisats i catalogats, els documents estaran a disposició de tothom.
Exposició ‘Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà’
Es prioritzen intervencions que millorin la vida ciutadana mitjançant solucions amb vocació social, sostenibilitat i preservació de la memòria històrica, evitant una arquitectura purament estètica. L’edició del 2024 inclou una nova categoria dedicada a espais marítims, per afrontar reptes com el canvi climàtic i promoure una millor convivència entre ciutat i mar.
L’exposició itinerant que acompanya el premi, presenta els projectes guanyadors i finalistes per destacar bones pràctiques i generar debat sobre l’espai públic. Es mostren els projectes mitjançant 18 tòtems de fusta autoportants amb panells en diferents idiomes i codis QR per accedir a informació ampliada on s’inclouen vídeos amb comentaris del jurat.
Amb el seu recorregut per institucions i universitats d’Europa, l’exposició actua com una plataforma de reflexió sobre els desafiaments urbans actuals, com el canvi climàtic i les desigualtats socials. Promou una visió col·lectiva de l’espai públic com a lloc de convivència, memòria i transformació, en línia amb els valors europeus de diversitat i democràcia.
Exposició: Mirades: Terra. Rastres terrenals, de Marc Torra
La sala d'exposicions de la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC acull l'exposició “Mirades: Terra. Rastres terrenals” amb fotografies de Marc Torra, del 22 de gener al 20 d'abril de 2025. A través de vint instantànies, l'autor mostra com els éssers humans interactuem amb el nostre entorn, humanitzant el paisatge amb les nostres accions i transformant la terra amb la nostra presència, tant de manera física com emocional. Un treball meticulós en el qual el fotògraf ens ensenya els rastres i les marques a la pell del món sense prejudicis; un acte de contemplació i aprenentatge, on la bellesa es troba en allò inesperat i difícil d’anticipar.
Mirades terrenals
No hi podem fer res, existim. És inevitable, gravitem. Ens hi va la vida, remenem la terra.
Ocupem cims i esquerdes, endolcim terres aspres i fem el cuc flirtejant amb la pell fina, entre el sobre i el sota terra. És el paisatge humanitzat, trepitjat per peus i rodes, i transformat per mans endurides i màquines sofisticades. És la terra condicionada pels nostres errors i encerts, marcada per sempre des de la primera mirada, sorpresa i innocent.
Viatjo cercant les marques a la pell. Totes. Sense prejudici històric ni social. Viatjo a través de la superfície sense defugir la gravetat, m’obligo a moure’m-hi arran. Viatjo expectant una bellesa difícil d’anticipar. Amb els anys d’educar la mirada, la sort del passavolant, el mètode, qui sap com, potser veuré alguna cosa. I si hi ha intimitat, connectarem, oblidaré que sóc aquí, perquè hi he vingut. Només hi haurà mans amb gestos apresos i ulls alimentant el cap, el cor i el sensor fotogràfic.
I conduint passaré de l’èxtasi al dubte. Els girs de volant em portaran fins a la pantalla, passant per tots els racons lluminosos i foscos, encara sense perspectiva, amb la feina a mig fer. Només amb alguns indicis, unes pistes. Sense saber si són rastres imaginaris, espirituals, o efectivament terrenals.
Marc Torra - Fragments.imatges
Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot.