Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
El territorio ampurdanés entre los siglos V al X. Dispositio te Compositio Ecclesiae

Cicle Síntesis Arquitectòniques 2021: “El territori empordanès entre els segles V al X. Dispositio et Compositio Ecclesiae", de Montserrat Valls

Imatge: 
© Montserrat Valls
La segona sessió del cicle Síntesis Arquitectòniques 2021 tindrà lloc a la sala de conferències de la Delegació de l’Alt Empordà del COAC, el dijous 8 de juliol, a les 19 hores. En aquesta ocasió, Montserrat Valls presentarà la tesi doctoral El territori empordanès entre els segles V al X. Dispositio et Compositio Ecclesiae.
 

L’arquitecta mostrarà una visió transversal entre diferents disciplines com són l’arquitectura, la història i l’arqueologia. En primer lloc, desenvoluparà una síntesi de l’objectiu de la tesi i la seva metodologia, per, a continuació, contextualitzar el territori i la seva gent dins del marc cultural imperial (arquitectures cristianes i les seves eines, romanes i hispanoromanes). Finalment, analitzarà de forma comparativa els grups establerts i les conclusions finals. 

En essència es tracta l’arquitectura com a palimpsest perquè visualitzi les transformacions succeïdes durant la segona meitat del primer mil·lenni, reflectint, d’aquesta manera, la societat que les va construir. L’anàlisi grupal d’un conjunt d’esglésies rurals permet dos enfocaments essencials, un en l’àmbit urbanístic, i l’altre, intrínsec de la mateixa arquitectura, la seva composició. 

Tancarà el cicle Arnau Vergés amb la tesi “L’Eixample Malagrida d’Olot: Urbanisme i arquitectura a la Catalunya-Ciutat-Jardí”, el dijous 15 de juliol, a la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC. 

Montserrat Valls
Montserrat Valls és doctora arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) l’any 2019 i arquitecta per la mateixa escola l’any 1983. També és llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona el 2008 i Màster en Arqueologia el 2012. La seva tesi doctoral ha estat dirigida per Antonio Millán i Lluís Giménez, ambdós doctors en Arquitectura. Per la realització de la tesi va comptar amb l’ajuda de la Borsa d’Estudis Països Catalans de l’IEC – zona Catalunya Nord on va fer el treball L’arquitectura eclesiàstica dels segles IV al X als comtats d’Empúries-Peralada, Rosselló, Conflent, Vallespir, Perapertusès i Fenollet. Estudi comparatiu de la seva modulació. La tesi ha estat qualificada amb excel·lent menció cum laude. 

Actualment forma part del THAT (Transformaciones en Hispania de la Antigüedad Tardía) i és membre dels Amics de l’Art Romànic. També va formar part, entre el 2010 i 2016, de l’equip d’investigació ERAAUB (Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona). També ha participat en seminaris, jornades, conferències i projectes internacionals i nacionals, com Corpus d’arquitectura religiosa europea, ss. IV-X, coordinat pel professor Miljenko Jurkovic de la Universitat de Zagreb. 

El cicle Síntesis Arquitectòniques és possible gràcies a les empreses que donen suport a la Demarcació de Girona del COAC: Jung, com a patrocinador principal; Brancós Ceramics, Compac, iGuzzini, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Arquia, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, IRSAP, Plantalech, Tendències Girona i Vidresif, com a col·laboradors.

PDF version
Imatge d'un fotograma de Lásló Moholy-Nagy

Exposición "El Álbum del Arquitecto: László Moholy-Nagy. Fotografía y fotogramas", en Figueres

Imatge: 
© László Moholy-Nagy. Ohne Titel (1925). Museu Folkwang
Después de su paso por la sala de exposiciones La Cova de la Demarcación de Girona del COAC, en Girona, y en la Escuela de Arte y Superior de Diseño de Olot, la exposición del ciclo el Álbum del Arquitecto: “László Moholy-*Nagy. Fotografía y fotogramas” llega a la ciudad de Figueres donde se podrá visitar desde el 9 de marzo al 12 de setiembre de 2021, en la sala de exposiciones de la Delegación del Alt Empordà del COAC.

La muestra presenta 42 fotogramas y 18 fotografías que representan una selección de un aspecto de la obra de László Moholy-Nagy: los fotogramas, es decir experimentos hechos sobre placas de bromuro de plata sensibles a la luz que permiten registrar fenómenos lumínicos creados mediante espejos, lentes, etc.

Con motivo del Día de la Mujer y alrededor de la figura y trabajo de Moholy-Nagy ponemos el foco en este caso con sus mujeres Lucia y Sibyl. Lucia Moholy (Schulz), destacada fotógrafa del momento y primera esposa del artista, la podemos encontrar entre la selección de la documentación que se da a conocer en la exposición, es autora de numerosas fotografías que la historiografía ha atribuido a László exclusivamente.

En cuanto a la Sibyl, historiadora y crítica de arquitectura, será presentada como actividad paralela a la exposición, el jueves 18 de marzo (19 h) con la conferencia Sibyl Moholy-Nagy. Una vida de pasiones. Un hombre – dos mujeres”, a cargo de la arquitecta Zaida Muxí.

László Moholy-Nagy
Fue un pedagogo y también un artista polifacético. Trabajó en varios campos, desde la pintura hasta el cine, pasando por el fotograma, la fotografía o la escenografía. Aprendió siempre del mundo que lo rodeaba y se interesó por los materiales, los juegos con la luz, la creación de composiciones a partir de las sombras, las texturas o las transparencias.

Con la colaboración
Esta exposición ha estado posible gracias a las empresas que apoyan a la Demarcación de Girona del COAC: Jung, como patrocinador principal; Brancós Ceramics, Compac, iGuzzini, Itisa y Technal, como patrocinadores, y Arcadi Pla SA, Arquia, Ascensores Serra, Boffi – De Padova, HNA – Germandat Nacional de Arquitectos, IRSAP, Plantalech, Tendencias Girona y Vidresif, como colaboradores.

MEDIDAS COVID-19
La exposición se podrá visitar siguiendo todas las medidas de higiene y seguridad de acuerdo con la normativa sanitaria vigente.


 

PDF version
Imatge d'un fotograma de Lásló Moholy-Nagy

Exposició "L'Àlbum de l'Arquitecte: László Moholy-Nagy. Fotografia i fotogrames", a Figueres

Imatge: 
© László Moholy-Nagy. Ohne Titel (1925). Museu Folkwang
Després de la seva estada a la sala La Cova de la Demarcació de Girona del COAC, a Girona, i a l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot, l'exposició del cicle l’Àlbum de l’Arquitecte: László Moholy-Nagy. Fotografia i fotogrames” arriba a la ciutat de Figueres on es podrà veure del 9 de març al 12 de setembre de 2021, a la sala d’exposicions de la Delegació de l’Alt Empordà del COAC.

L’exposició presenta 42 fotogrames i 18 fotografies que representen una selecció d’un aspecte de l'obra de László Moholy-Nagy: els fotogrames, és a dir experiments fets sobre plaques de bromur de plata sensibles a la llum que permeten registrar fenòmens lumínics creats mitjançant miralls, lents, etc.

Amb motiu del Dia de la Dona i al voltant de la figura i treball de Moholy-Nagy posem el focus en aquest cas amb les seves dones Lucia i Sibyl.  La Lucia Moholy (Schulz),  destacada fotògrafa del moment i primera esposa de l’artista, la podem trobar entre la selecció de la documentació que es dóna a conèixer a l’exposició, és autora de nombroses fotografies que la historiografia ha atribuït a László exclusivament.

Pel que fa a la Sibyl, historiadora i crítica d’arquitectura, serà presentada com a activitat paral·lela a l’exposició, el dijous 18 de març (19 h) amb la conferència “Sibyl Moholy-Nagy. Una vida de passions. Un home – dues dones”, a càrrec de l’arquitecta Zaida Muxí.

László Moholy-Nagy
Va ser un pedagog i també un artista polifacètic. Va treballar en diversos camps, des de la pintura fins al cinema, passant pel fotograma, la fotografia o l'escenografia. Va aprendre sempre del món que l'envoltava i es va  interessar pels materials, els jocs amb la llum, la creació de composicions a partir de les ombres, les textures o les transparències.

Amb la col·laboració
Aquesta exposició ha estat possible gràcies a les empreses que donen suport a la Demarcació de Girona del COAC: Jung, com a patrocinador principal; Brancós Ceramics, Compac, iGuzzini, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Arquia, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, IRSAP, Plantalech, Tendències Girona i Vidresif, com a col·laboradors.

MESURES COVID-19
L’exposició es podrà visitar seguint totes les mesures d’higiene i seguretat d’acord amb la normativa sanitària vigent.


 

PDF version
Dibuix de la perspectiva interior de Sant Pere de Figueres dels arquitectes Josep Maria Segarra, Amadeu Llopart i Enric Móra.

Exposición "Reconstrucción de la iglesia de Sant Pere después de la Guerra Civil", en Figueres

Imatge: 
© Dibujo de la perspectiva interior de St. Pere. Josep Maria Seggarra, Amadeu Llopart y Enric Móra. Archivo de la iglesia de Sant Pere. Archivo Comarcal del Alt Empordà
Prorrogada hasta el 8 de marzo
 
El jueves 24 de septiembre, se inaugura en la Delegación del Alt Empordà del COAC la exposición Reconstrucción de la iglesia de Sant Pere después de la Guerra Civil, que se une al conjunto de acto conmemorativos del milenario de la Iglesia de Sant Pere de Figueres (1020-2020) con los que se dará a conocer la historia del edificio. Este acto estará precedido por la conferencia Sant Pere y la reconstrucción de la ciudad en la posguerra, a cargo del arquitecto Joan Falgueras, que se celebrará en el Círculo Sport de Figueres.

La muestra Reconstrucción de la iglesia de Sant Pere después de la Guerra Civil da a conocer el proceso de reconstrucción a través de los planos del anteproyecto de los arquitectos barceloneses Amadeu Llopart, Enric Mora y Josep Maria Segarra. Esta ha contado con la colaboración del arquitecto Joan Falgueras, que ha investigado el periodo de la reconstrucción de la iglesia después de la destrucción que sufrió, fruto de los expolios e incendios de la Guerra Civil (1936-1939).

Como hecho destacable, la exposición incluirá una compilación de 20 documentos hasta ahora inéditos referentes a las propuestas sobre las cuales trabajó el arquitecto de Figueres Pelayo Martínez Paricio (1898-1978) entre el 1939 y hasta pocos días antes de que se colocara la primera piedra del Proyecto de Reconstrucción firmado por los arquitectos barceloneses.

La documentación de la iglesia, que forma parte del Inventario del Patrimonio Arquitectónico de Cataluña y está protegida como Bien Cultural de Interés Local, procede, por un lado, del Archivo de la Iglesia de Sant Pere, y de la otra, del Fondo Pelayo Martínez Paricio que custodia el Archivo Histórico del COAC, en Girona.

Aforo limitado.
Horario de visita: de lunes a viernes de 9 a 13 horas. Si estáis interesados en concertar una visita programada, tenéis que llamar al 972 50 50 33 o enviáis un correo a mvila@coac.cat, con vuestros datos de contacto.

Catálogo "Reconstrucción de la iglesia de Sant Pere después de la Guerra Civil" CAT. 

Con la colaboración de: 




 

PDF version

Pages