Síntesis Arquitectòniques a Figueres: "Detalles en la obra de J.A. Coderch" d'Isabela de Renteria
El Departament de Cultura de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) inicia el dijous 6 de juliol la segona edició del cicle de conferències sínTESIS Arquitectòniques on professionals de les Comarques de Girona presentaran les seves tesis doctoral centrada en temàtiques on l’arquitectura és la protagonista.
La primera de les presentacions, que es farà a la Delegació de l’Alt Empordà del COAC, anirà a càrrec d’Isabela de Renteria, doctora arquitecte per la Universitat Ramon Llull, amb la tesi “Detalles en la obra de J. A Coderch”, on analitza l'obra de J.A. Coderch des del detall constructiu. Coderch posa especial èmfasi en la seva definició, i sense abandonar un fort arrelament en la tradició, provoca canvis en les solucions convencionals, que contribueixen a transformar la imatge dels seus edificis. Es parteix de la base que els detalls són inseparables del procés de projecte, els objectius comparteixen i acaben sent l'expressió material de la recerca d'una determinada manera de fer arquitectura.
La segona lectura, que es farà a la sala d’actes Rafael Masó de la Demarcació de Girona del COAC el 13 de juliol, anirà a càrrec d'Antoni Pérez Mañosas, doctor arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) amb la tesi "Mitad fábrica mitad convento": la casa Tàpies”. El tema central del treball és la casa que l'arquitecte José Antonio Coderch va projectar per a l'artista Antoni Tàpies i la seva família, en un procés que va durar des de 1960 fins a 1963. Aquesta casa ha estat abastament estudiada com a objecte arquitectònic, i no és la intenció de l’autor continuar exclusivament per aquest camí. S'aborda sovint l'estudi d'una obra arquitectònica (el procés de projectació i la seva materialització) com un objecte de coneixement aïllable en el temps, encara que se'l situï dins d'un context històric. A la tesi s’intenta ampliar l'àmbit d'estudi, en el sentit de considerar la casa com un ser que té una vida pròpia, i no únicament com aquella obra fixada en les fotografies que Català-Roca o Casali van fer amb la casa tot just acabada; en el moment en què les obres d'arquitectura tenen una aparença d'objecte perfecte i nou. La vida a la casa i la vida de la casa.
Tancarà el cicle la Delegació Garrotxa-Ripollès que acollirà la presentació de Toni Gironès, doctor arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya, el 27 de juliol. L’autor ens presentarà la tesi "Arquitectures espontànies, reflexions sobre constants en arquitectura: la península del Cap de Creus, una topografia en el temps", que se centra en un cas d´estudi concret i en una geografia molt determinada, la península del Cap de Creus i les seves aproximadament 10.000Ha de superfície terrestre. A cavall de les dinàmiques naturals i de la intervenció humana aquesta geografia ha estat sistemàticament intervinguda, necessitant construir una suma de grans extensions de pla horitzontal per a poder conrear. La construcció d’aquesta gran infraestructura agrícola s´ha materialitzat únicament amb la pedra del lloc, generant tot un sistema de condicions vinculades amb l’habitabilitat i de les que se’n deriven diferents tipus i solucions que ens parlen del més essencial en arquitectura.
Totes les presentacions tindran lloc a les 19 hores.
Exposició: "Vers una tradició viva. José Antonio Coderch" a Figueres
La Delegació de l’Empordà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya acull l’exposició Vers una tradició viva. José Antonio Coderch. Aquesta es podrà visitar a Figueres a partir del 6 de juliol i a Espolla tindrà lloc un acte inaugural el dia 20 de juliol, ambdues es podran visitar fins el 28 d’agost. L’acte inaugural comptarà amb l’arquitecte i comissari de l’exposició, Antoni Companys, que presentarà la mostra.
Amb aquest títol el comissari ens proposa explorar algunes de les intencions presents en l’obra de José Antonio Coderch que conformen unes actituds, una manera de fer i una sensibilitat, que es reflecteixen en la seva obra arquitectònica, encara avui vigent.
“Vers una tradició viva. José Antonio Coderch” té com a documentació bàsica el material que va servir de base al comissari per a l'elaboració de la seva tesi doctoral presentada el 1993 al voltant de l'obra de Coderch, amb un estudi del conjunt de l'obra, establint relacions a partir dels primers projectes i mostrant la continuïtat en la seva manera de projectar. Així, es revisen un seguit de projectes a partir dels documents originals, es mostren imatges de les que en va fer un seguiment el fotògraf Francesc Català Roca, i s’enuncien unes notes que indiquen la continuïtat en la seva obra. També inclou projectes no publicats en les monografies de l'arquitecte, així com avantprojectes de treballs més coneguts.
José Antonio Coderch va ser un apassionat de l'arquitectura, l'home, l'estudi de la manera de viure, la terra i la natura. Va ser un humanista i, per tant, l'exposició contribueix a donar a conèixer aquesta tradició viva que ell va encetar.
Amb la col·laboració de:
Exposición "Arquitecturas desaparecidas"
Presentación a cargo de Andreu Carrascal, arxivero del COAC.
Este mes de abril la exposición itinerante Arquitecturas desaparecidas organizada por el Archivo Histórico del COAC, llega a la Delegación del Alt Empordà tras pasar por la Demarcación del Ebro y la Delegación de Osona. La muestra da a conocer un conjunto de obras situadas en diferentes puntos del territorio y que actualmente ya no se pueden visitar, porque han desaparecido o porque han sufrido una transformación considerable.
En esta exposición veremos edificios muy transformados, como la Casa Bau de Tortosa y el sanatorio de la Savinosa de Tarragona, o inexistentes, como la Sala Athenea de Girona o la Casa Gibert de Barcelona, pero que forman parte de nuestra memoria histórica. Todo el material procede de las colecciones del Archivo Histórico del COAC que conservan sus sedes, y es un ejemplo del rico patrimonio documental que custodia nuestra institución.
La ciudad es un escaparate que muestra el trabajo de tantas y tantas generaciones de arquitectos, y se debe entender como un organismo vivo. Su piel arquitectónica nace, vive y muere, resultado de una lógica que a veces nos cuesta aceptar pero que es producto de su dinamismo. La ciudad no puede estar "congelada en el tiempo", excepto en aquellos elementos que la propia sociedad ha considerado oportuno proteger.
El patrimonio documental sale en nuestra ayuda y, del mismo modo que documenta el patrimonio arquitectónico protegido, nos da la oportunidad de recordar cómo eran algunos edificios que en la actualidad no existen o están profundamente alterados, reforzando la memoria histórica de la nuestra sociedad.
Exposició "Arquitectures desaparegudes"
En aquesta exposició veurem edificis molt transformats, com la casa Bau de Tortosa i el sanatori de la Savinosa de Tarragona, o inexistents, com la Sala Athenea de Girona o la Casa Gibert de Barcelona, però que formen part de la nostra memòria històrica. Tot el material forma part del fons de l’Arxiu Històric del Col·legi, repartit per les seves diverses seus, i és un exemple del ric patrimoni documental que custodia la nostra institució.
La ciutat és un aparador que mostra el treball de tantes i tantes generacions d’arquitectes, i l'hem d’entendre com un organisme viu. La seva pell arquitectònica neix, viu i mor, resultat d’una lògica que a voltes ens costa d’acceptar però que és producte del seu dinamisme. La ciutat no pot estar "congelada en el temps", excepte en aquells elements que la mateixa societat ha considerat oportú protegir.
El patrimoni documental surt en la nostra ajuda i, de la mateixa manera que documenta el patrimoni arquitectònic protegit, ens dóna l'oportunitat de recordar com eren alguns edificis que en l'actualitat no existeixen o estan profundament alterats, reforçant la memòria històrica de la nostra societat.