Presentació del llibre ‘La Casa Fullà. Tot estava per fer i tot era possible’
El Centre Obert d'Arquitectura acull la presentació del llibre ‘La Casa Fullà. Tot estava per fer i tot era possible’, d’Ana Briongos, Lluís Clotet, Ramon Faura, Josep Maria Rovira i Oscar Tusquets.
L'acte anirà a càrrec de Lluís Clotet, arquitecte, membre de Studi PER i autor de la Casa Fullà; Josep M. Rovira, catedràtic d’Història de l’Art a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura; Ramon Faura, professor i coordinador de l’àrea de Ciències Socials a l’escola Elisava, i Llorenç Bonet, editor a Tenov.
‘La Casa Fullà. Tot estava per fer i tot era possible’ és una monografia d’un edifici emblemàtic del Studio PER, que reuneix dibuixos i plans dels seus arquitectes, fotos d’època, un reportatge inèdit dels seus interiors, i assajos actuals sobre l’arquitectura i la vida que es va donar en ell. Des dels finíssims dibuixos dels arquitectes a un poema de Joan Brossa i un reportatge fotogràfic d’Oriol Maspons. Inclou també uns panells que Xavier Sust va dissenyar, a manera de Aby Warburg postmodern, per a explicar l’obra de Clotet i Tusquets i un panegíric que Anna M. Moix va escriure de la casa sota el pseudònim del vampir Conde de Puigvalls, convidant implícitament a uns altres outsiders -zombis, dones llop i altres éssers de cabells llargs- a viure en aquest castell del Guinardó barceloní.
La Casa Fullà (1970)
Va ser un dels primers projectes de l'estudi PER. Lluís Clotet i Oscar Tusquets van expressar en la memòria del projecte la intenció que l'arquitectura «afavorís a un tipus llibertari de relació social». Això es va traduir a barrejar diferents tipologies d'habitatges amb espais comuns generosos per a facilitar la interacció entre veïns. La casa no va convertir a les persones en llibertàries, però va atreure a uns habitants poc convencionals i aquests *símplex, dúplexs i tríplex van ser un dels focus de la contracultura barcelonina.
Lluís Clotet i Oscar Tusquets fan un relat a quatre mans, on recorden (com Georges Perec) com va començar la seva carrera. Ramon Faura, arquitecte i músic que va intentar (sense aconseguir-ho) ficar un piano en la Fullà la posa en relació amb l'aparició del món computacional. Josep Mª Rovira, catedràtic en la ETSAB i resident durant molts anys del 5C, explica la cultura arquitectònica de l'època i la gestació de la casa mentre que Ana Briongos, escriptora, viatgera i filla del constructor, relata la vida en aquests habitatges. Completa aquesta narració el reportatge fotogràfic de José Hevia, que mostra per primera vegada els interiors d'aquests pisos excepcionals.
Presentació del llibre ‘El problema de l'habitatge, realitat o ficció’
L’arquitecte Albert Danés Tejedor presenta el seu llibre ‘El problema de la vivienda, realidad o ficción’. A més de l’autor, participaran en l'acte l’arquitecte Josep Anton Acebillo i Joan Ràfols, economista especialitzat en Economía Urbana per la Universitat de Harvard.
“Un habitatge representa per a l’usuari, un lloc de descans, protecció, comoditat, seguretat, comunicació i un valor tant espiritual com material. Però per a la societat i sobretot per als grups de poder, és també un valor econòmic i polític. Podem construir industrialment un transatlàntic, amb capacitat per a l’habitabilitat de 10.000 persones. El que demostra que la fabricació d’habitatges plurifamiliars, en un context industrial és perfectament possible. Així aconseguiríem unes llars més sostenibles, amb major qualitat i sobretot més econòmics.
Algú s’imagina, avui dia, un cotxe o un vaixell fabricat artesanalment, igual que els habitatges?
Al llarg d’aquest llibre, explicaré com he arribat a la conclusió, que el problema de l’habitatge, a ningú li interessa resoldre’l, ja sigui
conscient o inconscientment.”
Albert Danés Tejedor, autor d”El problema de la vivienda, realidad o ficción’.
Albert Danés Teixidor (Barcelona, 1942), és arquitecte i va estudiar a l’Escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelones. Altres llibres publicats: ‘El Plec’ i ‘La Citara a les mans’.
Presentación del libro 'Movilidad Activa en La Garrotxa'
El miércoles 12 de abril, a las 19 horas, la sede de la Delegación Garrotxa – Ripollès del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC) acoge la presentación del libro "Movilidad Activa en La Garrotxa", a cargo de Francesc Magrinyà, uno de los editores de la obra.
La publicación es un trabajo colectivo donde se analizan los retos de la transición hacia una nueva movilidad en la comarca de La Garrotxa, desde el momento actual, de gran motorización hacia modalidades más sostenibles, activas y adecuadas al contexto de crisis climática y energética, recogiendo propuestas e iniciativas que ya se están llevando a cabo.
El acto, organizado por el Centro para la Sostenibilidad Territorial (CST) y el grupo de investigación IntraScapeLab de la UPC, tiene como objetivo animar el debate en el marco de las elecciones municipales del 28 de mayo.
Francesc Magrinyà
Ingeniero de Caminos por la Universidad Politécnica de Cataluña (UPC) y doctor en Urbanismo por la ENCP y París/Sorbonne. Profesor agregado de Urbanismo del Departamento de Ingeniería Civil y Ambiental y del Instituto de Sostenibilidad de la UPC y coordinador del Grupo de Investigación EXIT-UPC (Ingeniería, Redes, Infraestructuras y Transporte).
Presentació del llibre 'Mobilitat Activa a la Garrotxa'
La publicació és un treball col·lectiu on s'analitzen els reptes de la transició cap a una nova mobilitat a la comarca de la Garrotxa, des del moment actual, de gran motorització cap a modalitats més sostenibles, actives i adequades al context de crisi climàtica i energètica, recollint propostes i iniciatives que ja s'estan duent a terme.
L’acte, organitzat pel Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST) i el grup d'investigació IntraScapeLab de la UPC, té com a objectiu animar el debat en el marc de les eleccions municipals del 28 de maig.
Francesc Magrinyà
Enginyer de Camins per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i doctor en Urbanisme per l'ENCP i París/Sorbonne. Professor agregat d'Urbanisme del Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental i de l'Institut de Sostenibilitat de la UPC i coordinador del Grup de Recerca EXIT-UPC (Enginyeria, Xarxes, Infraestructures i Transport).