El Congrés Mundial d’Arquitectura de la UIA Barcelona 2026 analitzarà la capacitat de l’arquitectura per transformar la realitat a través del temps
El Congrés Mundial d'Arquitectura de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA), que se celebrarà a Barcelona el 2026, presentarà al món sis línies de recerca sobre la capacitat de transformació de la realitat a través de l'arquitectura. Aquest és l'objectiu ambiciós de 'Becoming. Architectures for a planet in transition', la proposta guanyadora del concurs inèdit per al comissariat del Congrés Mundial, que es va fer públic al desembre i de la qual són autors els arquitectes Pau Bajet, Mariona Benedito, Maria Giramé, Tomeu Ramis, Pau Sarquella, Carmen Torres i José Zabala.
Amb una àmplia trajectòria professional i investigadora, els comissaris del Congrés Mundial d’Arquitectura de la UIA Barcelona 2026 han desgranat la proposta en un acte institucional, a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que ha comptat amb les intervencions de la ministra d’Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez García; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni Cuadrado; la consellera de Territori de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella Farré; la vicepresidenta de la regió I de la UIA, Teresa Táboas Veleiro; la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera Ferran; i el degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia.
Investigació i praxis arquitectònica
El projecte se centrarà en la investigació a través del projecte arquitectònic i tindrà com a eix temàtic el temps, entès com a esdevenir, és a dir, com a vector de canvi i transició. El lema principal 'Becoming' es declinarà en sis línies de recerca, que seran liderades pels comissaris al costat d'un extens i internacional grup de col·laboradors convidats, i les conclusions de les quals seran exposades al llarg del Congrés, entre el 28 de juny i el 2 de juliol de 2026. Tal com ha explicat l'equip: “Els gestos de l'esdevenir són curosos, atents i solidaris i comporten interrelacions materials, polítiques, ecològiques i poètiques que ens porten a increïbles i obertes perspectives”.
Aquestes seran les sis línies d’investigació, que incorporen elements tan vinculats a l’actualitat com la circularitat o la interdependència:
1. BECOMING BEYOND-HUMAN
Com podem estimular una major consciència i acció per cuidar de la coexistència planetària humana i no humana?
2. BECOMING ATTUNED
Quines formes de significat, ètica i estètica podem incorporar en la nostra pràctica professional diària?
3. BECOMING EMBODIED
Com podem incorporar els nostres valors i desitjos en la transició de la matèria a la bellesa constructiva?
4. BECOMING INTERDEPENDENT
Com podem incloure el conflicte, l’empatia, la solidaritat i les cures com a factors clau per millorar les relaciones interpersonals i cíviques?
5. BECOMING HYPER-CONSCIOUS
Quines eines i accions hem d’emprendre per adquirir una hiper-consciència del nostre territori i poder així catalitzar canvis en les nostres formes de viure?
6. BECOMING CIRCULAR
Quina serà la forma de producció i reproducció territorial tenint en compte les polítiques post-extractivistes i de proximitat de la circularitat?
Barcelona com a laboratori d’investigació arquitectònica
Barcelona, juntament amb possibles extensions en altres entorns, es convertirà en un laboratori de recerca arquitectònica amb l'objectiu que el Congrés no sigui només de la màxima rellevància i interès per a la comunitat global d'arquitectes, sinó que, de les seves conclusions, se’n desprenguin coneixements i pràctiques d’impacte real en el dia a dia de les persones i el futur del planeta.
Complementant les principals investigacions, el Congrés contempla, entre les seves activitats, un concurs internacional i un workshop, tots dos adreçats a estudiants d'arquitectura; conferències i debats, així com molts altres esdeveniments paral·lels. De tot això se'n desprendran els actes centrals del Congrés, a més de diferents exposicions i un catàleg amb els resultats de les sis línies de recerca, que precedirà els tres dies del Congrés, per fomentar un debat productiu.
Un Congrés distribuït al llarg de la costa barcelonina
L'equip de comissaris proposa la línia costanera de la metròpolis barcelonina com a seu de la trobada internacional amb la intenció de “evidenciar com el marc geogràfic del congrés participa del marc geopolític que representa el mar Mediterrani, mostrant Barcelona com una ciutat mediterrània en constant transformació, que cristal·litza la idea de la pròpia construcció de la urbs al llarg del temps”.
Aquesta franja d'alta complexitat, que conté les infraestructures essencials per a la metròpolis, està cridada a assumir alguns dels reptes contemporanis d'interès global, com són la vulnerabilitat al canvi climàtic, el turisme de masses o les fluctuacions migratòries, entre d'altres.
Un esdeveniment únic per visibilitzar l'arquitectura, els arquitectes i la ciutat de Barcelona
“Crec que celebrar aquest Congrés Mundial de l'Arquitectura i entendre com l'arquitectura pot transformar la realitat a través del temps, entès com a vector de canvi, em sembla un plantejament molt encertat. Però sobre tot m'interessa com l'arquitectura ens permetrà fer front a molts desafiaments que tenim davant nosaltres per millorar la vida de la gent, que és, en definitiva, el que perseguim els qui ens dediquem amb vocació al servei públic”, ha destacat la ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, durant la seva intervenció.
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, destaca que és un orgull per a Barcelona ser la primera ciutat del món que acull per segona vegada l'esdeveniment de major rellevància del sector de l'arquitectura, i posa de relleu que se seleccioni el comissariat a través d'un concurs internacional. "L'arquitectura barcelonina i catalana d'avui és un referent de primer nivell internacional", subratlla Collboni, i afegeix que el Congrés i la Capitalitat Mundial de l'Arquitectura 2026 són oportunitats immillorables per a "convertir la ciutat en el centre de debat arquitectònic mundial".
Per la seva part, la consellera de Territori, Ester Capella, ha valorat que “el Congrés estimula el conjunt de Catalunya a ser referent a nivell internacional en la cerca de solucions als reptes socials, climàtics i tecnològics contemporanis des de l'arquitectura”. “Ser l'epicentre internacional del debat arquitectònic i urbanístic global és una gran oportunitat i també una gran responsabilitat”, ha volgut remarcar.
En el seu torn de paraula, la vicepresidenta de la Unió Internacional d'Arquitectes, Teresa Táboas, ha declarat que “junts, podem aconseguir un futur més equilibrat i sostenible per al planeta i la humanitat; i el Congrés de la UIA de Barcelona, serà, sense cap dubte, una fita a nivell global per al debat, la reflexió col·lectiva i la cerca de solucions".
A més d'agrair la col·laboració institucional entorn al Congrés, la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera, ha valorat que, amb la presentació d'avui, arrenca el treball del comissariat, “clau per a la definició dels continguts que el Congrés ens deixarà com a llegat, i per plantejar un necessari procés de reflexió entorn als formats i temàtiques dels Congressos d'Arquitectura amb l'objectiu que serveixin per identificar i abordar els reptes de l'arquitectura en cada moment, donar visibilitat a la seva capacitat per millorar la qualitat de vida de les persones i obrir la trobada a la ciutadania”.
El degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, ha remarcat la importància del Congrés “com a espai per posar en valor el paper fonamental de l'arquitectura com a disciplina capaç de transformar l'entorn assumint els reptes dels nostres temps i millorant la qualitat de vida de les persones que habiten els nostres pobles i ciutats”.
Un concurs de comissariat inèdit en la història de la UIA
‘Becoming. Architectures for planet in transition' és la proposta guanyadora d'un concurs de comissariat inèdit en la història dels Congressos Mundials d'Arquitectura de la UIA, que es va fallar el 20 de desembre passat. El jurat internacional en va destacar “la solvent i extensa xarxa de col·laboradors, que garanteix i reflecteix la diversitat necessària per provocar un debat rellevant”. També va valorar el tema perquè “té capacitat d'evocació i inclou els grans desafiaments de l'actualitat”.
Impulsat pel CSCAE, juntament amb el COAC, el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana (MIVAU), el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, el concurs també volia repensar i actualitzar formats i temàtiques sobre els congressos d'arquitectura, a més a més de donar forma conceptual al congrés.
El jurat del concurs estava format per professionals de l’arquitectura de reconegut prestigi internacional (Ángela García de Paredes, Bet Capdeferro, Carme Pigem, José María Sánchez, Josep Bohigas, Josep Ferrando, Josep Lluís Mateo, María Hurtado de Mendoza, Philip Ursprung i Zaida Muxí) i un representant de cada institució organitzadora (el secretari general d’Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura del MIVAU, Iñaqui Carnicero; el Director General d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura de la Generalitat de Catalunya, Agustí Serra; l’arquitecta Mónica Rivera, en representació de l’arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona, Maria Buhigas; la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera; i el degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia).
Les Administracions organitzadores, a més a més de donar suport institucional, financen, a parts iguals, la celebració d’aquesta Congrés Mundial d’Arquitectura, que ha estat reconegut com un esdeveniment d’excepcional interès públic en la Llei de Pressupostos Generales de l’Estat pel 2023.
El Congreso Mundial de Arquitectura de la UIA Barcelona 2026 analizará la capacidad de la arquitectura para transformar la realidad en el tiempo
El Congreso Mundial de Arquitectura de la Unión Internacional de Arquitectos (UIA) en Barcelona, en 2026, presentará al mundo seis líneas de investigación sobre la capacidad de transformación de la realidad a través de la arquitectura. Este es el ambicioso objetivo de ‘Becoming. Architectures for a planet in transition’, la propuesta ganadora del concurso inédito para el comisado del Congreso Mundial, que se falló en diciembre y de la que son autores los arquitectos y arquitectas Pau Bajet, Mariona Benedito, Maria Giramé, Tomeu Ramis, Pau Sarquella, Carmen Torres y José Zabala.
Con una amplia trayectoria profesional e investigadora a sus espaldas, los comisarios del Congreso Mundial de Arquitectura de la UIA Barcelona 2026 han desgranado la propuesta en un acto institucional, celebrado en la sede del Colegio de Arquitectos de Catalunya (COAC), que ha contado con las intervenciones de la ministra de Vivienda y Agenda Urbana, Isabel Rodríguez García; el alcalde de Barcelona, Jaume Collboni Cuadrado; la consejera de Territorio de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella; la vicepresidenta de la Unión Internacional de Arquitectos, Teresa Táboas Veleiro; la presidenta del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España (CSCAE), Marta Vall-llossera Ferran; y el decano del Colegio de Arquitectos de Catalunya, Guillem Costa Calsamiglia.
Investigación y praxis arquitectónica
El proyecto se centrará en la investigación a través del proyecto arquitectónico y tendrá como eje temático el tiempo, entendido como devenir, es decir, como vector de cambio y transición. El lema principal ‘Becoming’ se declinará en seis líneas de investigación, que serán curadas por los/as comisarios/as junto a un extenso e internacional grupo de colaboradores invitados y cuyas conclusiones serán expuestas a lo largo del Congreso, entre el 28 de junio y el 2 de julio de 2026. Tal y como ha explicado el equipo: “Los gestos del devenir son cuidadosos, atentos y solidarios y llevan consigo interrelaciones materiales, políticas, ecológicas y poéticas que nos llevan a increíbles y abiertas perspectivas”.
Estas serán las seis líneas de investigación, que incluyen elementos tan vinculados a la actualidad como la circularidad o la interdependencia:
1. BECOMING BEYOND-HUMAN
¿Cómo podemos estimular una mayor conciencia y acción para cuidar de la coexistencia planetaria humana y no humana?
2. BECOMING ATTUNED
¿Qué formas de significado, ética y estética podemos incorporar en nuestra práctica profesional diaria?
3. BECOMING EMBODIED
¿Cómo podemos incorporar nuestros valores y deseos en la transición de la materia a la belleza constructiva?
4. BECOMING INTERDEPENDENT
¿Cómo podemos incluir el conflicto, la empatía, la solidaridad y el cuidado como factores clave para mejorar las relaciones interpersonales y cívicas?
5. BECOMING HYPER-CONSCIOUS
¿Qué herramientas y acciones debemos emprender para tomar una hiper-conciencia de nuestro territorio y poder así catalizar cambios en nuestras formas de vivir?
6. BECOMING CIRCULAR
¿Cuál será la forma de producción y reproducción territorial teniendo en cuenta las políticas post-extractivistas y de proximidad de la circularidad?
Barcelona como laboratorio de investigación arquitectónica
Barcelona, junto a posibles extensiones en otros entornos, se convertirá en un laboratorio de investigación arquitectónica con el objetivo de que el Congreso Mundial de Arquitectura no solo sea de la máxima relevancia e interés para la comunidad global de arquitectos y arquitectas, sino que, de sus conclusiones, se desprendan conocimientos y prácticas de impacto real en el día a día de las personas y el futuro del planeta.
Complementando a las investigaciones principales, el Congreso Mundial contempla, entre sus actividades, un concurso internacional y un workshop, ambos dirigidos a estudiantes de arquitectura; conferencias y debates, así como muchos otros eventos paralelos. De todo ello se desprenderán los actos centrales del Congreso, además de distintas exposiciones y un catálogo con los resultados de las seis líneas de investigación, que precederá a los tres días del Congreso, para fomentar un debate productivo.
Un Congreso distribuido a lo largo de la costa barcelonesa
El equipo de comisarios propone la línea costera de la metrópolis barcelonesa como sede del encuentro internacional con la intención de “evidenciar cómo el marco geográfico del congreso participa del marco geopolítico que representa el mar Mediterráneo, mostrando Barcelona como una ciudad mediterránea en constante transformación, que cristaliza la idea de la propia construcción de la urbe a lo largo del tiempo”.
Esta franja de alta complejidad, que alberga las infraestructuras esenciales para la metrópolis, está llamada a asumir algunos de los retos contemporáneos de interés global, como son la vulnerabilidad al cambio climático, el turismo de masas o las fluctuaciones migratorias, entre otros.
Un evento único para visibilizar la arquitectura, los arquitectos y la ciudad de Barcelona
“Creo que celebrar este Congreso Mundial de la Arquitectura y entender cómo la arquitectura puede transformar la realidad también a través del tiempo, entendido como vector de cambio, me parece un planteamiento muy acertado. Pero sobre todo me interesa cómo la arquitectura nos va a permitir afrontar muchos desafíos que tenemos ante nosotros para mejorar la vida de la gente, que es en definitiva, lo que perseguimos quienes nos dedicamos con vocación al servicio público”, ha destacado la ministra de Vivienda y Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, durante su intervención.
El alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, destaca que es un orgullo para Barcelona ser la primera ciudad del mundo que acoge por segunda vez el evento de mayor relevancia del sector de la arquitectura, y pone de relieve que se escoja el comisariado a través de un concurso internacional. "La arquitectura barcelonesa y catalana de hoy es un referente de primer nivel internacional", subraya Collboni, y añade que el congreso y la Capitalidad Mundial de la Arquitectura 2026 son oportunidades inmejorables para "convertir a la ciudad en el centro de debate arquitectónico mundial".
Por su parte, la consejera de Territorio, Ester Capella, ha valorado que “el Congreso estimula al conjunto de Catalunya a ser referente a nivel internacional en la búsqueda de soluciones a los desafíos sociales, climáticos y tecnológicos contemporáneos desde la arquitectura”. “Ser el epicentro internacional del debate arquitectónico y urbanístico global es una gran oportunidad y también una gran responsabilidad”, ha querido subrayar.
En su turno de palabra, la vicepresidenta de la Unión Internacional de Arquitectos, Teresa Táboas, ha declarado que “juntos, podemos lograr un futuro más equilibrado y sostenible para el planeta y la humanidad; y el Congreso de la UIA de Barcelona, será, sin lugar a dudas, un hito a nivel global para el debate, la reflexión colectiva, y la búsqueda de soluciones".
Además de agradecer la colaboración institucional en torno al Congreso, la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera, ha valorado que, con la presentación de hoy, arranca el trabajo del Comisariado, “clave -ha dicho- para la definición de los contenidos que el Congreso nos dejará como legado, y para plantear un necesario proceso de reflexión en torno a los formatos y temáticas de los Congresos de Arquitectura con el fin de que sirvan para identificar y abordar los retos de la arquitectura en cada momento, dar visibilidad de su capacidad en la mejora de la calidad de vida de las personas y abrir el encuentro a la ciudadanía”.
El decano del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, ha remarcado la importancia del Congreso “como espacio para poner en valor el papel fundamental de la arquitectura como disciplina capaz de transformar el entorno asumiendo los retos de nuestros tiempos y mejorando la calidad de vida de las personas que habitan nuestros pueblos y ciudades”.
Un concurso de comisariado inédito en la historia de la UIA
‘Becoming. Architectures for a planet in transition’ es la propuesta ganadora de un concurso de comisariado inédito en la historia de los Congresos Mundiales de Arquitectura de la UIA que se falló el pasado 20 de diciembre. El jurado internacional destacó de ella “la solvente y extensa red de colaboradores, que garantiza y refleja la diversidad necesaria para provocar un debate relevante”. También valoró el tema porque “tiene capacidad de evocación e incluye los grandes desafíos de la actualidad”.
Impulsado por el Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España (CSCAE), junto con el Colegio de Arquitectos de Catalunya (COAC), el Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana (MIVAU), el Departamento de Territorio de la Generalitat de Catalunya y el Ayuntamiento de Barcelona, además de dar forma conceptual al congreso, el concurso también quería repensar y actualizar formatos y temáticas sobre los congresos de arquitectura.
El jurado del concurso estuvo formado por profesionales de la arquitectura de reconocido prestigio internacional (Ángela García de Paredes, Bet Capdeferro, Carme Pigem, José María Sánchez, Josep Bohigas, Josep Ferrando, Josep Lluís Mateo, María Hurtado de Mendoza, Philip Ursprung y Zaida Muxí) y un representante de cada institución organizadora (el secretario general de Agenda Urbana, Vivienda y Arquitectura del Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana, Iñaqui Carnicero; el Director General de Ordenación del Territorio, Urbanismo y Arquitectura de la Generalitat de Catalunya, Agustí Serra; la arquitecta Mónica Rivera, en representación de la arquitecta jefe del Ayuntamiento de Barcelona, Maria Buhigas; la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera, y el decano del COAC, Guillem Costa Calsamiglia).
Las Administraciones organizadoras, además de prestar su apoyo institucional, financian, a partes iguales, la celebración de este Congreso Mundial de Arquitectura, que ha sido reconocido como evento de excepcional interés público en la Ley de Presupuestos Generales del Estado para 2023.
Información pública: Memoria justificativa y estatutos de la Fundación COAC
La Asamblea General del Colegio de Arquitectos de Cataluña ha acordado, en la Asamblea General Extraordinaria celebrada el 20 de diciembre:
- Aprobar la primera lectura de la memoria justificativa y de los estatutos de la Fundación COAC.
- De conformidad con el artículo 42.2 de la Ley 7/2006, de 31 de mayo de Colegios Profesionales, abrir un período de información pública desde el día 21 de diciembre de 2023 hasta el día 9 de febrero de 2024 para que se puedan hacer las alegaciones, sugerencias o enmiendas que se consideren pertinentes, que se podrán dirigir a deganat@coac.net.
Consulta la memoria justificativa y los estatutos de la Fundación COAC, así como el Acuerdo de ls Asamblea General.
L’edificació a Catalunya es manté gràcies a grans projectes puntuals
L’estudi s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, tant els d'intervencions d’obra nova com els d’actuacions en edificacions existents. Les conclusions de l'anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori.
Les dades confirmen l’alentiment del sector
El sector presenta un creixement positiu en superfície visada, però principalment pel visat de projectes puntuals de gran envergadura. L’any s’ha tancat amb 4.778.932 m2 visats, situant-se a nivells similars als de 2019, abans de la pandèmia. La dada suposa un increment del 4% respecte el 2022 i se situa lleugerament per sobre de l’informe Euroconstruct, que preveia tancar l’exercici amb un creixement del 2,8%.
Tot i les dades positives, el primer semestre de 2023 va ser negatiu, recuperant-se a finals d’any pel visat de projectes grans. De fet, els 5 projectes més grans visats el 2023 representen un 10% del total de la superfície visada (sense aquests 5 projectes, la superfície hauria estat un 6,5% inferior a la del 2022). En aquest sentit, caldrà veure l’evolució els propers mesos, tenint en compte també que l’Euroconstruct preveu un estancament de l’1,4% per al 2024 i 1,2% per al 2025.
Els projectes de gran envergadura, motiu principal del bon comportament a la ciutat de Barcelona
La ciutat de Barcelona ha viscut un any particular. Tot i el primer semestre negatiu, l’activitat s’ha recuperat i ha tancat amb 846.611 m2 visats, un augment del 48% de la superfície visada. El motiu principal és que a la ciutat comtal s’hi han visat projectes de gran envergadura, com l’Espai Barça, promocions d’habitatge a la Marina del Prat Vermell i oficines al 22@. Així, els 15 projectes grans visats a Barcelona ciutat acumulen 624.842 m2, el 74% del total de la superfície visada a la capital. Aquest augment ha tingut impacte en la rehabilitació, que ha crescut un 201%, mentre que l’obra nova ha disminuït un 13%.
Pel que fa al nombre d’habitatges, es manté estable. Els 1.342 habitatges de nova creació visats el 2023 a Barcelona ciutat representen un 0,75% més que els visats l’any anterior.
El comportament és diferent a la resta de la Demarcació, on la superfície visada ha baixat un 1,5%. La disminució es fa palesa tant en la rehabilitació (-1%) com en l’obra nova (-2%).
En relació al nombre d’habitatges, la resta de la Demarcació presenta un augment del 4%.
La rehabilitació puja, però amb poc pes dels fons Next Generation
Malgrat l’augment del 28,5%, la rehabilitació continua estancada i tan sols representa el 31% de la superfície total visada a Catalunya. Tot i el creixement, l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation és encara menor.
Des de la posada en marxa l’abril de 2022 de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, han entrat a tràmit 651 expedients del Programa 3 - Edifici corresponents a 4.333 habitatges. Tenint en compte que l’objectiu 2021-2026 és assolir la rehabilitació de 15.000 habitatges, actualment ens trobem el 29% de complir aquest objectiu.
En relació als expedients tramitats al COAC, un 43% són de la Demarcació de Barcelona, 18,9% de Comarques Centrals, 10,8% de Lleida, 13,5% de Girona, 11,6% de Tarragona i 2,2% de l’Ebre.
Si es realitza una anàlisi general per temàtiques:
1. En relació a la superfície visada, el sector té un impacte diferent segons el territori. Només les demarcacions de Barcelona i Girona presenten un comportament positiu. La Demarcació de Barcelona creix un 8%. La recuperació es concentra a la ciutat de Barcelona, que després d’un primer semestre de poca activitat ha tancat l’any amb 48% més de superfície visada. El motiu principal són els grans projectes visats durant la segona meitat de l’any. A la resta de la Demarcació, la superfície baixa un 1,5%.
També és significativa la Demarcació de Girona, amb un 13% més de superfície visada i un comportament positiu durant tot l’any. Per contra, la resta de demarcacions baixen en superfície: Comarques Centrals (-12%), Ebre (-10%), Lleida (-25%) i Tarragona (-6%).
2. El nombre d’expedients visats cau respecte el 2022. S’han visat 8.776 expedients, 8% menys que els 9.522 del 2022. En aquest cas, totes les demarcacions presenten una caiguda quant al nombre de projectes visats.
3. Tot i el creixement positiu de la rehabilitació, hi ha poc impacte dels Fons Next Generation. A’ha visat un 28,5% més en superfície de rehabilitació. L’explicació principal es troba en bona part en el visat de grans projectes. Així, si es té en compte que dels 1.441.926 m2 visats en rehabilitació prop del 29% (414.753 m2) es concentra en 6 projectes grans, queda palesa la manca de cultura rehabilitadora i el poc impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation.
Pel que fa a l’anàlisi territorial, Barcelona és la Demarcació que ha experimentat un major creixement en rehabilitació (57,3%) concentrat a la seva capital (201%), a causa del visat de grans projectes. També han crescut Girona (7%) i Ebre (11%). La resta de demarcacions han tingut un creixement negatiu: Comarques Centrals (-6%), Lleida (-12%) i Tarragona (-9%).
4. L’obra nova cau per primera vegada des de la recuperació de la crisi del 2006, sense tenir en compte el 2020. Cau un 3,68% i se situa en 3.270.336 m2, nivell similar al del 2018. L’única Demarcació amb un comportament positiu és Girona (17%).
5. Malgrat l’habitatge creix, continua per sota dels nivells òptims. L’any s’ha tancat amb 15.946 habitatges de nova creació visats, un 4,4% més, però encara lluny de la xifra òptima de 25.000 habitatges anuals que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya considera necessaris per al període 2020-2024 (segons el Pla territorial sectorial de l’habitatge a Catalunya).
No obstant l'augment, per demarcacions només tenen comportament positiu Barcelona (3,8%) i Girona, amb un creixement excepcional del 48%. Així, durant el 2023 a la Demarcació de Girona s’ha visat una mitjana mensual de 206 habitatges (el 2022 era de 160 habitatges).
Dels 15.946 habitatges de nova creació, 2.127 són de protecció oficial i la majoria a la Demarcació de Barcelona (2.042). La resta, 13 són a la Demarcació de Girona, 12 a Comarques Centrals, 5 a Lleida i 55 a Tarragona.
Pel que fa a Barcelona ciutat, del total de 1.342 habitatges visats, un 38% (511) són de protecció oficial i corresponen a 14 projectes. D’aquests projectes, la meitat (7) combinen habitatge lliure i habitatge de protecció oficial en sòl urbà consolidat, amb un total de 403 habitatges, dels quals 122 són de protecció oficial.
6. En relació al no habitatge, les xifres són positives. Amb 1.543.383 m2 visats, la superfície augmenta un 21,7% si comparem amb 2022.
Tenen comportament positiu la sanitat (52%) i augment per quart consecutiu. L’educació també repunta (74%) després de dos anys encadenant caigudes.
Quant a l’àmbit esportiu, el creixement excepcional (463%) està motivat per grans projectes puntuals.
La resta d’àmbits tenen un comportament negatiu: comerç (-47%), hostaleria (-1,2%), indústria (-20%) i oficines (-13%).
Millorar els terminis per a l’obtenció de llicències, assignatura pendent
L’octubre del 2022 el COAC va iniciar una enquesta sobre llicències municipals que reben els arquitectes un cop visen el projecte d’execució. Les respostes permeten obtenir informació sobre la durada, satisfacció, dificultat i interaccions en l’obtenció de permisos d’obra en els diferents municipis de Catalunya. De l’enquesta en destaca la necessitat de més diàleg amb els companys de l’administració, incorporant l’establiment d’un canal de contacte previ al tràmit i específic per als tècnics per evitar les possibles esmenes i, com a conseqüència, simplificar el procés i agilitzar els temps de concessió de llicència. En aquest sentit, actualment el termini per obtenir una llicència s’estima en els 7,4 mesos de mitjana, arribant en alguns casos als més de dos anys. Pel que fa al temps d’espera en obtenir resposta a consultes formulades, la mitjana és de 5 setmanes.
Amb la imminent aplicació del Codi d’Accessibilitat de Catalunya, el termini pot ser encara superior. La normativa, que entra en vigor el proper 1 de març, respon a la necessitat de desplegament de la Llei d’Accessibilitat de Catalunya i integra el conjunt de les condicions d’accessibilitat universal en els àmbits de més impacte en la vida diària de les persones.
Com a entitat al servei de les persones, el COAC treballa per l’accessibilitat universal des d’una mirada inclusiva i procurant donar resposta a les necessitats de tots els usuaris. A parer del COAC, l’ampli abast, complexitat del text i detall del contingut del nou Codi el fan de difícil lectura i aplicació.
En aquest sentit, el COAC considera que l’èxit de la implantació de l’accessibilitat universal rau en una reglamentació més simple i clara. En relació amb aquestes recomanacions, el COAC ja va presentar al·legacions l’any 2020. També segueix oferint al Departament de Drets Socials la seva col·laboració per poder generar documentació gràfica que pugui facilitar la comprensió del nou Decret.
Així, des del COAC es treballa amb les administracions a fi d’aconseguir reduir les traves administratives per a l’obtenció de llicències municipals.
Nota de premsa
Gràfics