La macroexposició, que tindrà lloc simultàniament en set espais emblemàtics de la ciutat, amb peces inèdites i activitats paral·leles, posarà en relleu els fonaments de la Tortosa moderna. Impulsada per l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació, "Anys de llum a la ciutat" incidirà en la transcendència dels canvis culturals, urbanístics o científics al tombant del segle XIX a XX, mitjançant un únic discurs narratiu.
Per consultar més informació sobre la macroexposició, clica aquí.
Consulta la Nota de Premsa de la Diputació de Tarragona aquí.
Abril vs Beltrí
Els arquitectes municipals, aleshores titulats de nou encuny, van ser protagonistes directes d’aquella voluntat del canvi de segle per modernitzar la ciutat. Catalitzadors, en major o menor grau, d’aquesta transformació urbana trobem Joan Abril Guanyabens (Mataró, 1853 - Tortosa, 1939) i Víctor Beltrí Roqueta (Tortosa, 1862 – Cartagena, 1935) actuant, consecutivament, al capdavant de l’oficina tècnica de Tortosa.
Separats tan sols per nou anys, tots dos van estudiar a l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona compartint docents i tendències estilístiques. Un i l’altre van exercir una llarga carrera professional i es van moure en el mateix context polític, és a dir, el de la Restauració borbònica amb la seva pendular alternança política. En un moment artístic en el que les formes ondulants del Modernisme trucaven a la porta, cadascú d’ells encarna una actitud deontologia contraposada, una manera divergent d’assumir les dificultats de l’ofici i, al capdavall, d’entomar les amargors de la vida. En l’aspecte humà, tots dos van arrelar lluny de casa però mentre Beltrí -qui se sentia tortosí i cartaginès alhora- va empatitzar amb la gent, Abril, home polifacètic, emprenedor i amb un inqüestionable afany cultural, mai va tenir predicament entre els tortosins. Pel que fa a la seves obres, hem volgut plantejar la present exposició com un acarament arquitectònic entre els dos autors. Paret contra paret, una partida d’escacs on mostrar els encerts tàctics, els punts forts i, si de cas, les vulnerabilitats de cada oponent. Hem de veure’ls en el conjunt de la seva singladura, doncs circumscriure’ns només al període de la seva activitat professional a la ciutat seria proposar un duel de característiques desiguals. I, tot plegat, que sigui el propi visitant qui analitzi els moviments del tortosí oblidat i del conspicu mataroní recordant, però, que tant en l’Arquitectura com en el joc dels escacs no totes les peces tenen el mateix valor.
