La proposta guanyadora del comissariat per al Congrés Mundial d'Arquitectura de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA) que se celebrarà, a Barcelona, el 2026, ‘Becoming. Architectures for planet in transition', ha arribat també a La Casa de la Arquitectura de Madrid aquest 24 de gener. Ha estat en una trobada amb els comissaris d'aquest projecte coral (els arquitectes Pau Bajet, Mariona Benedito, Maria Giramé, Tomeu Ramis, Pau Sarquella, Carmen Torres i José Zabala), que s'ha completat amb un interessant diàleg entre experts sobre “Els Congressos d'Arquitectura i el seu impacte a la societat”.

Davant d'un aulari ple d'arquitectes interessats a conèixer la proposta, la presidenta del Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE), Marta Vall- llossera Ferran , ha destacat l'encert de celebrar la trobada amb el comissariat a La Casa de la Arquitectura: “No se m'acut un escenari millor que aquest espai obert a la societat, que mostra la riquesa i la diversitat del patrimoni arquitectònic espanyol i visibilitza els valors de l'arquitectura i la seva vinculació amb la qualitat de vida de les persones”. I ha afegit, sobre el Congrés Mundial de la UIA a Barcelona el 2026: “Ens permetrà plantejar un procés de reflexió necessari sobre els Congressos d'Arquitectura per fer-los útils en la identificació dels reptes de l'arquitectura i de la societat en cada moment i obrir-los a la ciutadania, perquè tots hi participin”.

Tot seguit, el degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), Guillem Costa Calsamiglia , ha subratllat que “el comissariat aposta per innovar i actualitzar els formats i les dinàmiques del congrés”, una qüestió que ha estat possible gràcies a “un concurs inèdit a la UIA, alhora que exigent i d'una altíssima qualitat, amb un jurat de gran prestigi internacional”. Costa també ha manifestat que l'equip guanyador seleccionat “liderarà un congrés amb veritable impacte a la societat, propiciant un espai de reflexió i innovació que transcendirà els límits de la nostra professió”.

L'arquitecta en cap de l'Ajuntament de Barcelona, Maria Buhigas , ha assenyalat: "La ciutat de Barcelona i l'Ajuntament, en particular, han acompanyat i seguiran fent-ho tot el procés des de la candidatura. Amb la selecció de l'equip que ha de comissariar el Congrés de la UIA 2026 es marca un punt d'inflexió, de concreció i d'inici de treball important . que entre tots serem capaços de complir”.

Per la seva banda, la coordinadora tècnica de la Direcció General d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura Generalitat de Catalunya, Beth Tuà , ha ressaltat el “compromís compartit de les tres administracions perquè el Congrés Mundial sigui una realitat”, i s'ha mostrat convençuda que "serà un espai per reflexionar, generar debat i promoure una reconsideració profunda del fet d'habitar".

Finalment, el secretari d'Estat d'Habitatge i Agenda Urbana, David Lucas, ha valorat el procés d'elecció del comissariat i, en un moment clau de transformació digital i de les ciutats, ha subratllat la importància del Congrés de Barcelona 2026: “ Treballarem perquè es recordi com el millor Congrés Mundial d'Arquitectura i la millor Capitalitat. La reflexió que en resulti servirà per millorar la vida de les persones".

Tot seguit, els comissaris han desgranat la proposta amb què arrenca el seu treball per al Congrés Mundial, un projecte que sorgeix a partir de la investigació basada en la praxis arquitectònica i que té com a principal leit-motiv el temps, entès com a vector de canvi i transformació, i d'aquest eix transversal se'n declinen sis subtemes més.

 L'impacte dels Congressos d'Arquitectura a la societat

Juntament amb l'exposició de la proposta guanyadora del comissariat, la trobada també ha servit per analitzar l'impacte dels Congressos d'Arquitectura a la societat. Moderat pel president de la Conferència d'Escoles d'Arquitectura d'Espanya, Manuel Blanco, que també ha exercit de mestre de cerimònies de l'acte, a la conversa hi han participat el secretari general d'Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura, Iñaqui Carnicero; la vicepresidenta de la UIA, Teresa Táboas; la directora de la Fundació Arquia, Sol Candela, i la reconeguda arquitecta Queralt Garriga.

Precisament, Garriga ha posat èmfasi en la rellevància que té el traspàs a la societat del coneixement que es genera als Congressos: “El públic sembla que no sent que l'arquitectura l'afecti i, tanmateix, és una afectació quotidiana. L´entorn que habitem el construïm entre tots. Per això, és urgent dotar els ciutadans d'instruments”.

En relació amb això, la vicepresidenta de la UIA, Teresa Táboas , ha expressat que estem davant d'un canvi de paradigma, i el Congrés de Barcelona ho ha de reflectir: “El primer Congrés de la UIA es va celebrar el 1948 i, amb els avenços tecnològics que hi ha avui dia, el format ha de canviar, les estructures han de ser més flexibles i apostar per la hibridació i per petits espais per debatre”.

En relació amb la manera de comunicar l'important paper dels arquitectes a la societat, la directora de la Fundació Arquia ha indicat que està millorant i s'està avançant, encara que encara hi ha molt camí per recórrer. En aquest sentit, el director general d'Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura ha qualificat la proposta guanyadora del concurs del comissariat del Congrés Mundial de la UIA a Barcelona 2026 d'“empàtica” perquè –ha dit–: “Parla de com els arquitectes ens posem a la pell dels altres i treballem per donar respostes als problemes reals que afecten la nostra societat, perquè només des d'un treball col·laboratiu, a través de la suma d'individualitats, serem capaços de respondre als grans reptes actuals”.

Un concurs per repensar formats

Impulsat pel Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE), juntament amb el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana (MIVAU), el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, a més a més de donar forma conceptual al congrés, el concurs també volia repensar i actualitzar formats i temàtiques sobre els congressos d'arquitectura.