EXPOSICIÓ DIGITAL: 50 ANYS D’ARQUITECTURA 1972-2022
En concret, les obres de la mostra pertanyen a: Teresa Alcarraz, Anna Bofill, Joaquim Capdevila, Josep M. Graell, Josep-Ignasi de Llorens, Vicenç Oliveras, Salvador Panosa, Lluís Rambla, Teresa Rovira, Antoni Torras, Ignasi M. Artigas, Lluís Bravo, Josep Esteve, Joan M. Guinovart, Albert Martínez, Josep Lluís Orobitg, Rafael Prats, Ramon M. Reig, Ramon Sanabria, José Carlos Trullols, Antoni Batllori, Víctor Brosa, Àurea Gallén, Francesc Hereu, Joan Masuet, Josep Palomeras, Víctor Rahola, Joan Roca, Francesc Xavier Solé, Javier Vives.
Acte dels 25 anys de col·legiació i benvinguda als nous col·legiats
Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona, va ser l'encarregada de donar la benvinguda a més d'una seixantena de professionals que, més tard, van rebre les seves insígnies de reconeixement. En representació de tots els companys i companyes van pujar a l'escenari Marc Longarón i Anna Codina per oferir un petit parlament.
En paral·lel, a la segona planta, es va dur a terme un acte de benvinguda als nous col·legiats, que també va ser inaugurat per Sandra Bestraten i que va comptar amb la presència de Jaume Pla, president de l'Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya, i d'Alberto López, coodinador de l'Escola Sert.
En aquesta trobada es van presentar alguns dels serveis que ofereix el COAC (OCT i Departament de Visat) i es van compartir noves sortides professionals per tal d'implicar els joves en la vida col·legial.
Al final de la jornada, els participants d'ambdós actes es van reunir per fer networking i compartir experiències al voltant de la professió.
El COAC i el CSCAE impulsen la transformació de l’arquitectura a través de la descarbonització del sector
El COAC i el CSCAE volen impulsar un canvi de visió en el sector a partir d’una transposició ambiciosa de la nova versió de la Directiva Europea d’Eficiència Energètica dels Edificis, que s’està debatent actualment al Parlament Europeu.
Aquest impuls neix de la responsabilitat que la Nova Bauhaus Europea -un programa proposat per la Comissió Europea i el Parlament Europeu- atorga als professionals de l’arquitectura i de les arts per plantejar que la transformació vers la sostenibilitat -començant per la descarbonització- cal fer-la des de la inclusió social i el manteniment i potenciació dels valors culturals i patrimonials del nostre entorn construït.
L’horitzó de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura de Barcelona
Amb l’horitzó del 2026, quan Barcelona serà la Capital Mundial de l’Arquitectura i acollirà el Congrés de la UIA, les dues institucions volen visibilitzar l’arquitectura i els seus professionals com a agents de canvi per construir una societat lliure d’emissions, més saludable i sostenible. Per això han presentat una Agenda 2026 com a compromís de la professió per guiar aquests canvis.
El degà del COAC, Guim Costa, ha assegurat que “tenim el deure, com a col·lectiu professional, de promoure la descarbonització de l’arquitectura en tot el seu cicle de vida: des de la producció de materials fins a la seva de-construcció”. Per això, és important que “col·laborem amb tots els agents del sector per fomentar solucions innovadores per a la transformació de l’entorn construït”.
En aquest sentit, la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera, ha assenyalat que “el canvi climàtic és, potser, en aquests moments, el repte col·lectiu més gran al que ens enfrontem com a societat”, i ha reivindicat: “Resulta imprescindible dur a terme una modificació ambiciosa de la Directiva Europea que reclami una arquitectura de qualitat i sostenible ambientalment”.
La jornada ha comptat amb la participació l’eurodiputat del Parlament Europeu, Marcos Ros Sempere, el director general d’Arquitectura i Agenda Urbana del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Iñaqui Carnicero; el director general d'Habitatge i Sòl del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Javier Martín; i la presidenta del Consell d’Arquitectes d’Europa (CAE), Ruth Schagemann.
Un punt d’inflexió per a la construcció del futur
La jornada ha agrupat a més de 400 professionals del sector, que han pogut conèixer de primera mà quins seran els reptes que cal afrontar i com aprofitar els requeriments que la nova directiva europea planteja per dur-los endavant.
A la jornada s’han tractat des de les agendes globals que determinen el futur de l’arquitectura, fins temes molt concrets com la implantació del registre digital de l’edifici i el passaport de renovació de l’edifici, claus per impulsar la rehabilitació. Un dels punts més rellevants ha estat el repte de la descarbonització els materials de construcció, responsables de les emissions de GEI, i que contempla l’ús de materials sostenibles i estratègies de construcció bioclimàtiques.
Més d'una desena d’institucions signen la ‘Declaració de Barcelona’
La jornada ‘Descarbonitzant l’arquitectura’ ha servit, així mateix, per reunir el compromís d'un total de dotze institucions d’àmbit català i espanyol en la construcció de l’Agenda 2026 a través de la signatura de la ‘Declaració de Barcelona’. El document reconeix la descarbonització com “el desafiament més important que ha assumit la nostra societat” i recorda que “els i les arquitectes som agents decisius en l’edificació”.
Per aquest motiu, els signants reconeixen i recolzen el compromís de les arquitectes i els arquitectes en “restablir les bases del sector de l’edificació perquè, just després de l’impuls dels fons Next Generation, s’hagi construït un model viable, amb l’escala necessària per assolir els objectius de descarbonització del parc, solvent, socialment inclusiu i potenciador dels valors de l’arquitectura i la seva expressió en els edificis, la ciutat i el territori”.
Algunes de les organitzacions i persones que l’han signat són la International Union of Architects (UIA), el diputat del Parlament Europeu, Marcos Ros; les direccions generals d’Habitatge i Sòl i d’Arquitectura i Agenda Urbana del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA), el Green Building Council Espanya (GBCe) i l’Institut Tecnològic de Barcelona (ITeC), entre altres.
La família de Narcís Negre dona el fons professional de l'arquitecte a l'Arxiu Històric
El fons del qui va ser delegat de Girona del COAC durant els anys 1952 i 1959, el configuren més de 1.000 expedients fets entre finals dels anys cinquanta fins als anys 80 del segle passat en municipis com Girona, Cassà de la Selva o Calonge, entre els quals hi trobem redaccions de projectes d’edificació, de planejament i d’urbanització, així com concursos. El material es podrà consultar una vegada revisat i catalogat.
Tota aquesta documentació suposa incorporar una nova mirada de veure el planejament i el paisatge que se suma als vint-i-dos fons custodiats a l’Arxiu Històric del COAC a Girona.
Trajectòria professional
Narcís Negre i Tibau (Cassà de la Selva, 1923 – 2022) va ser el primer arquitecte de la família i va suposar la culminació d’una trajectòria familiar revestida durant segles del món de la construcció.
Es va formar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona amb professors com Josep Maria Jujol el qual definia en el llibre Arquitectes i Arquitectura ‘com un excel·lent dibuixant, juganer, trencador i, alhora, creador de formes’. L’any 1954 va obtenir el títol d’arquitecte. En aquest moment, el seu pare li va habilitar un despatx des del qual va començar amb petits encàrrecs.
En aquesta època primerenca, va coincidir amb l’escultor Domènec Fita, el qual el posà en contacte amb el també arquitecte Joaquim Maria Masramon. Amb ell col·laborà, entre d’altres, en l’ampliació del Santuari de Santa Maria del Collell; una obra que va ser el trampolí que els va donar peu a continuar conjuntament des d’un despatx situat a Girona. Amb ells també hi col·laborà, esporàdicament, Jordi Masgrau Boschmonar en obres com la Clínica Salus Infirmorumn de Banyoles o el col·legi Mater Dei, entre altres.
També va ser arquitecte municipal de Cassà de la Selva, de Calonge i arquitecte del Ministeri de la Vivenda, passant després als serveis territorials d’Arquitectura i Habitatge de Girona. Durant uns anys, va ser professor d’Història de l’Art a la Universitat de Girona i cap de servei per al patrimoni arquitectònic del Bisbat de Girona.
En general, les seves obres s’ubiquen a les comarques de Girona. Per exemple, els 500 habitatges al barri de Vilaroja de Girona; la residència Sagrada Família també a Vilaroja; l’Hotel Fornells Park a Fornells de la Selva, la Clínica Salus Infirmorum a Banyoles, l’església de Sant Pau i l’església de Sant Salvador a Girona, i l’església i habitatges del Pares Claretians al carrer Joan Maragall de Girona. També és autor de l’Aparthotel Santo Tomás a Menorca.