El COAC i la Casa Batlló signen un conveni per crear sinergies i acostar l’arquitectura de Gaudí a professionals i ciutadania
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Casa Batlló han signat un conveni de col·laboració per treballar conjuntament en l’organització i promoció d’activitats que contribueixin a acostar l’arquitectura a la ciutadania i, concretament, l’obra d’Antoni Gaudí.
L’objectiu de la col·laboració és enfortir els vincles entre ambdues entitats i, d’aquesta manera, crear sinergies en l'àrea de l'arquitectura, el patrimoni i el desenvolupament sostenible.
La col·laboració es va oficialitzar el passat 20 de març amb la signatura del conveni per part de Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC, i Gary Gautier, director general de Casa Batlló.
D’aquesta inicitiva, Sandra Bestraten en destaca “l’oportunitat que suposa per a la difusió i apropament de l’arquitectura a la societat que ambdues entitats sumin esforços en aquesta línia”. Així mateix, remarca la “satisfacció de fer-ho de la mà d’una entitat que representa una obra tan emblemàtica d’un dels arquitectes referents a casa nostra, declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO”.
En aquesta línia, Gary Gautier posa èmfasi en “la importància que té l’arquitectura de qualitat a la ciutat de Barcelona, sent aquesta un dels principals motius de visita de turistes nacionals i internacionals a la ciutat”.
Amb motiu de la nova col·laboració, el 21 de juny la Junta Directiva de Barcelona del COAC ha celebrat la seva reunió mensual a la Casa Batlló. La trobada ha servit també per anar teixint vincles entre ambdues institucions i realitzar una visita pels espais d’aquest edifici, un tast de l’experiència immersiva innovadora que milers de persones ja han pogut gaudir des del 2021.
Activitats conjuntes
Entre altres accions que recull el conveni, la Casa Batlló col·laborarà en el programa del COAC ‘Arquitectura a les Aules’, una sèrie de tallers i xerrades d’arquitectura que es duen a terme als centres educatius. A través d’aquest programa, iniciat el 2019, els alumnes dels centres educatius de primària i secundària aprenen a observar, pensar i actuar seguint el fil de l'arquitectura del seu entorn més immediat.
Per la seva banda, el COAC també participarà al programa educatiu de la Casa Batlló i organitzarà una conferència específica sobre la Casa que es durà a terme a la seu de Plaça Nova.
La Casa Batlló
L’edifici de la Casa Batlló, situat al número 43 del Passeig de Gràcia, va ser construït l’any 1877 per Emili Sala i Cortés, un dels professors d’arquitectura de Gaudí. L’any 1903 el va adquirir Josep Batlló i Casanovas, industrial tèxtil i destacat home de negocis. Josep Batlló va concedir total llibertat creativa a Antoni Gaudí, qui va dur a terme una reforma integral entre 1904 i 1906. A més del seu valor artístic, l’obra revesteix una enorme funcionalitat, més pròpia del nostre temps que del passat.
Actualment, la Casa Batlló és Patrimoni Mundial de la UNESCO i una icona de Barcelona, una parada imprescindible per conèixer l’obra de Gaudí i el modernisme en la seva màxima expressió. També és un dels atractius culturals i turístics millor valorats, amb 1 milió de visitants a l’any. El conveni de col·laboració entre ambdues entitats servirà per sumar sinergies i apropar encara més aquesta joia arquitectònica al públic català.
El COAC homenatja en un acte els arquitectes amb 50 anys de col·legiació i agraeix les donacions a la Biblioteca i l'Arxiu Històric
En la present edició de l'acte institucional, s'ha lliurat la Insígnia del Cinquantenari a: Jordi Aguiló i Folch, Josep Almirall i Bosch, Pepe Anza i Amusquibar, Josep Albert Arenas Guix, Joan M Asensi i Jiménez, Jaume Avellaneda i Díaz Grande, Francesc Bacardit i Segués, Xavier Baladía de Ferrater, Andreu Avel·lí Barbat i Hernández, Joan Antoni Boguñá i Fisas, Jordi Bosch i Genover, Manuel Briones i Devesa, Àngel Brugulat i Formenti, Bonaventura Cabedo i Navarro, Montserrat Castellà i Sarriera, Santiago Cervelló i Delgado, Antoni Maria Checa i Torres, Josep M Claret i Sala, Isabel Espiau Espiau, Narcís Ferrer i Cánovas, Xavier Franquesa i López, Carles Gamissans i Maciá, Eduard Giménez i Segura, Ricard Gómez i Cano, Josep Gómez i Serrano, Josep Lluís González i Moreno-Navarro, Juan A. Hernando i López, Lluís Jaumandreu i Anglada, Josep Lluís Liesa i Betrán, Jaume Llobet i Llobet, Jordi Manen i Folch, Jose Vicente Mañez Rocher, Santiago Marín Jiménez, Llorenç Marqués de la Riva, Josep Lluís Martínez i García, Antoni Mas i Comas, Josep Lluís Mateo i Martínez, Ferran Mayoral i Blay, Manuel Ricardo Mazo Sanféliz, Francesc-Josep de Mir del Pozo, Vicenç Miranda i Blanco, Miquel Morral i Barceló, Jordi Nadal i Estrada, Joan Antoni Niñerola i Xuclá, Attili Oliveras i Ley, Josep Frederic Ontiveros i Arandes, Tomás Osa i Farré, Joan Pascual i Argente, Salvador Pelfort i Prat, Pau Pérez i Jové, Antoni Pericó i Brú, Jaume Plana i Castells, Josep Puigdengoles i Palau, Josep M Pujol i Pous, Joaquim Pujol i Simón, Caterina Ramís i Llompart, Joan Miquel Riba de Palau, Estanislau Roca i Blanch, Enric Roca i Valls, Jordi Rogent i Albiol, Ramon Roger i Casamada, Lluís Sáez i Pérez, M del Carmen Sánchez Otero, Alfons Santamaría i Sors, Josep M Sarrate i Daurella, Ramon Sastre i Sastre, Maria Victòria Saura i Marqués, Víctor Seguí i Santana, Josefina Tena i Bellés, Andreu Terreros i Ceballos, Joan-Carles Theilacker i Pons, Manuel Vazquez i Bosch, Antoni Vázquez i Bosch, Maria-Àngels Vilarrasa i González, Josep M Vives i Jorba, Santiago Vives i Sanfeliu.
Amb motiu del cinquantenari, el COAC ha organitzat, per sisè any consecutiu, l'exposició fotogràfica "50 anys d'arquitectura. 1973-2023", una exposició digital en homenatge aels arquitectes que enguany celebren els seus 50 anys de col·legiació.
En el transcurs de l'acte també s'han agraït les donacions de fons documentals realitzades a l'Arxiu Històric i a la Biblioteca. Les aportacions d’entitats i particulars (siguin arquitectes o no) fan possible que l'Arxiu Històric del COAC custodiï actualment el fons professional de més de 180 arquitectes i, per la seva banda, que la Biblioteca sigui la segona d'Europa en nombre de volums d'arquitectura. És per aquest motiu que, ja el 1984, el COAC va instituir la condecoració a entitats i persones en agraïment a la dotació que fan a la institució de fons documentals o bibliogràfics d’interès per a l’Arquitectura i l’Urbanisme.
L'acte ha finalitzat amb una actuació de la Coral dels Arquitectes de Catalunya.
Pistoletazo de salida al concurso de comisariado para el Congreso Mundial de la UIA-UNESCO BCN 2026
El Congreso, que se celebrará en paralelo a la Capitalidad Mundial de la Arquitectura de la ciudad condal, es el evento de arquitectura más importante del mundo y supone una gran oportunidad para fortalecer el papel de la ciudad, de Cataluña y de España como centros de producción y pensamiento de la arquitectura y del diseño urbano contemporáneos, profundizando en su capacidad para transformar la vida de las personas y abordar los retos globales.
El acto ha contado con la presencia de: la Ministra de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana (MITMA), Raquel Sánchez; la Consejera de Territorio de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella; la 1ª Teniente de Alcaldía del Ayuntamiento de Barcelona, Laia Bonet; la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera, y el decano del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Guillem Costa Calsamiglia. También el presidente de la Unión Internacional de Arquitectos, José Luis Cortés, ha lanzado un mensaje de apoyo institucional al Congreso que se va a celebrar en Barcelona en el año 2026 a través de un video.
Un concurso de comisariado inédito
En un contexto de crisis climática, energética y pospandemia, el concurso para el comisariado que dará forma conceptual al Congreso de Arquitectura se plantea como una oportunidad para repensar y actualizar formatos y temáticas de cómo deben ser los congresos de arquitectura. Es por ello que, de manera inédita en la UIA, se ha decidido someter el comisariado del evento a un proceso de selección internacional, mediante un concurso a dos vueltas.
Se busca propiciar un congreso que no sólo genere la máxima relevancia e interés para la comunidad global de arquitectos/as, sino que de sus conclusiones se desprendan conocimientos y prácticas del impacto real en el día a día de las personas y el futuro del planeta.
El equipo de comisarios, que podrá ser multidisciplinar, siempre y cuando el liderazgo lo asuma una persona arquitecta, será escogido por las administraciones impulsoras junto con un comité de expertos/as de reconocido prestigio.
Las bases para la paticipación y la información completa se pueden consultar an la web del COAC
La imagen gráfica, potencia visual
La propuesta gráfica para el Congreso, elegida a través de un concurso estatal organizaco por la Asociación de Directores de Arte y Diseñadores Gráficos (ADG-FAD), es la del equipo de Pràctica, con sede en Barcelona y Nueva York.
Se trata de una identidad potente y poliédrica, que se dirige tanto al mundo occidental como al mundo árabe, iberoamericano y al sur global, partiendo de la premisa de que tenemos retos globales compartidos. El jurado, compuesto por representantes de las administraciones impulsoras y de la ADG, ha reconocido que se trata de una imagen que refleja la capacidad transformadora de la arquitectura a través de la acción.
El Congreso de la UIA de este año, que se celebrará en Copenhagen del 2 al 6 de julio, será el estreno internacional de la nueva imagen, así como de la presentación global del concurso del comisariado.
Barcelona, capital de la arquitectura inolvidable
Con la celebración del Congreso de 2026, Barcelona se convertirá en la primera ciudad en acoger este hito en dos ocasiones. La ciudad acogió el 19º Congreso Mundial de la UIA en 1996, en un contexto muy diferente al actual, tanto en profesional como político y social. El Congreso, que tuvo lugar cuatro años después de los Juegos Olímpicos, llegaba en el momento de máximo interés internacional por el llamado "modelo Barcelona", el boom del diseño local y en los inicios de la explosión turística de la ciudad.
Durante las sesiones del congreso se pudo escuchar, en diferentes formatos (desde conferencias a mesas redondas), a arquitectos como Peter Eisenman, Norman Foster, Jacques Herzog y Daniel Libeskind –en mesa redonda moderada por Luis Fernández Galiano y Joan Busquets-, a Zaha Hadid, Tadao Ando, Richard Rogers, Rem Koolhaas, Kenneth Frampton u Oriol Bohigas, entre otros.
El evento fue un éxito de convocatoria, que desbordó las previsiones elaboradas por la organización. Treinta años más tarde, Barcelona está preparada para repetir el éxito.
Tret de sortida al concurs de comissariat per al Congrés Mundial de la UIA-UNESCO BCN 2026
El Congrés, que se celebrarà en paral·lel a la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura de la ciutat comtal, és l’esdeveniment d’arquitectura més important del món i suposa una gran oportunitat per enfortir el paper de la ciutat, de Catalunya i d’Espanya com a centres de producció i pensament de l’arquitectura i del disseny urbà contemporanis, aprofundint en la seva capacitat per transformar la vida de les persones i abordar els reptes globals.
L'acte ha comptat amb la presència de la ministra del MITMA, Raquel Sánchez; la consellera de Territori, Ester Capella; la primera tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet; la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llossera; i el degà del COAC, Guillem Costa. També el president de la Unió Internacional d'Arquitectes, José Luis Cortés, ha fet un missatge de suport institucional al Congrés que se celebrará el 2026 a través d'un vídeo.
Un concurs de comissariat inèdit
En un context de crisi climàtica, energètica i postpandèmia, el concurs per al comissariat que donarà forma conceptual al Congrés es planteja com una oportunitat per repensar i actualitzar formats i temàtiques de com han de ser els congressos d’arquitectura. És per això que, de manera inèdita a la UIA, s’ha sotmès el comissariat de l'esdeveniment a un procés de selecció internacional, amb un concurs a dues voltes.
Es busca propiciar un congrés que no només generi la màxima rellevància i interès per a la comunitat global d'arquitectes, sinó que de les seves conclusions se’n desprenguin coneixements i pràctiques d’impacte real en el dia a dia de les persones i el futur del planeta.
L’equip de comissaris, que podrà ser pluridisciplinari sempre que estigui liderat per una persona arquitecta, serà escollit per les administracions impulsores junt amb un comitè d’experts de reconegut prestigi.
Les bases per a la participació i la informació completa es poden consultar al web del COAC.
La imatge gràfica, potència visual
La proposta gràfica per al Congrés, escollida a través d'un concurs estatal organitzat per l’Associació de Directors d’Art i Dissenyadors Gràfics (ADG-FAD), és de l’equip de Pràctica, amb seu a Barcelona i Nova York.
Es tracta d’una identitat potent i polièdrica, que s’adreça tant al món occidental com al món àrab, iberoamericà i al sud global, partint de la premissa que tenim reptes globals compartits. El jurat, format per representants de les administracions impulsores i de l’ADG, ha reconegut que es tracta d’una imatge que reflecteix la capacitat transformadora de l’arquitectura a través de l’acció.
El Congrés de la UIA d’enguany, que se celebrarà a Copenhaguen del 2 al 6 de juliol, serà l’estrena internacional de la nova imatge, així com de la presentació global del concurs del comissariat.
Barcelona, capital de l'arquitectura innoblidable
Amb la celebració del Congrés del 2026, Barcelona es convertirà en la primera ciutat a acollir aquesta fita en dues ocasions. La ciutat va ser seu del 19è Congrés Mundial de la UIA el 1996, en un context molt diferent de l'actual, tant professional com polític i social. Celebrat quatre anys després dels Jocs Olímpics, el Congrés arribava en el moment de màxim interès internacional per l'anomenat "model Barcelona", el boom del disseny local i els inicis de l'explosió turística de la ciutat.
Durant les sessions del Congrés es van poder escoltar, en diferents formats (des de conferències a taules rodones), arquitectes com Peter Eisenman, Norman Foster, Jacques Herzog i Daniel Libeskind –en taula rodona moderada per Luis Fernández Galiano i Joan Busquets-, a Zaha Hadid, Tadao Ando, Richard Rogers, Rem Koolhaas, Kenneth Frampton o Oriol Bohigas, entre d'altres.
L'esdeveniment va ser un èxit de convocatòria, que va desbordar les previsions elaborades per l'organització. Trenta anys més tard, Barcelona està preparada per repetir l’èxit.