El valor de la intervenció arquitectònica es mostra a Venècia
Entrada de l'Arsenale, Biennale di Venezia 2016 © Alberto Collet
La present edició de la Biennal de Venècia intenta investigar nous punts de vista, tal como ja evidencia la imatge del manifest: una representació de l’arqueòloga alemanya Maria Reiche damunt d’una escala per tal d'estudiar les Línies de Nazca. A nivell de terra la grava es distribuïa de forma aleatòria, però des de dalt de l’escala es configurava un ocell, un jaguar, un arbre o una flor.
En aquest sentit, "Informant des del front", el tema de la Biennal, proposa compartir amb un públic ampli el treball de persones que escodrinyen l’horitzó a la recerca de nous camps d’acció, enfrontat problemàtiques com segregació, desigualtats, perifèries, falta d’infraestructura sanitària, desastres naturals, escassetat d'habitatge, migració, informalitat, crims, tràfic, escombraries, pol·lució i participació de comunitats. Presenta, a la vegada, exemples en els quals les dimensions diferents es troben sintetitzades, integrant el que és pragmàtic amb allò existencial, rellevància i audàcia, creativitat i sentit comú.
Segons el President de la Biennal, Paolo Baratta, aquesta edició investiga de forma explícita on és possible trobar tendències que enfilen cap a altres direccions, sobretot cap a una renovació i cap a una recerca de missatges encoratjadors.
La Biennal de Venècia 2016 s’ha dissenyat amb una seqüència que es desplega des del Pavelló Central, als Giardini, fins a l’Arsenale, incloent 88 participants —50 ho fan per primera vegada i 33 són arquitectes menors de 40 anys— de 37 països diferents.
Aquest any es reuneixen 62 participacions nacionals entre els pavellons dels Giardini, l'Arsenale i el centre històric de Venècia, amb cinc països que es presenten per primera vegada: Filipines, Kazakhstan, Nigèria, Seychelles i Iemen.
En aquest context, l’extraordinària capacitat dels comissaris del pavelló espanyol, Iñaqui Carnicero i Carlos Quintáns, ha estat guardonada amb el Lleó d’Or per l’exposició "Unfinished" (Inacabat), que mostra amb extrema delicadesa la problemàtica arquitectònica sorgida en el territori espanyol després de la crisi del boom immobiliari. El premi arriba després de 16 anys de l’últim Lleó d’Or —rebut el 2000 quan l’arquitecte Alberto Campo Baeza era el comissari—, però en un context arquitectònic completament canviat i amb senyals positius pel futur.
Destaca el fet que, dels 55 projectes presentats al pavelló espanyol, el 40% provenen d’estudis catalans, una dada que demostra, una vegada més, la important contribució dels col·legiats del COAC a aquest tipus d’esdeveniments.
Aftermath_Catalonia in Venice
Cal fer una menció especial al projecte presentat per l’Institut Ramon Llull, seleccionat per un jurat independent presidit per l’arquitecta Carme Pinós a partir d’un concurs públic. Es tracta d’un interessant treball fet pels arquitectes Jaume Prat i Jelena Prokopljević i el cineasta Isaki Lacuesta en l’esdeveniment col·lateral "Aftermath_ Catalonia in Venice. Architecture beyond architects". El projecte consisteix en revelar, a través d’instal·lacions audiovisuals, set intervencions arquitectòniques públiques seleccionades com a exemples virtuosos d’una arquitectura que millora la relació de l’usuari amb l’entorn urbà, social i natural.
Els tres comissaris afirmen que el missatge d’aquesta exposició és investigar el valor de la intervenció arquitectònica des de la perspectiva del seu ús, quan els arquitectes que la crearen ja no hi són. És interessant notar que les diverses intervencions (totes públiques), que inclouen un aparcament, un hospital, un teatre i un espai natural, mostren als visitants com l’arquitectura d’alguna manera pot donar la possibilitat que els usuaris gaudeixin dels espais públics seguint les seves activitats diàries.
És interessant evidenciar com es proposa als visitants que es pot avaluar la qualitat de la intervenció arquitectònica des d’un punt de vista social i humà. Els audiovisuals projectats contenen escenes i imatges de persones que van interaccionar amb els set projectes. L’objectiu és entrar a l’ànima de l’edifici des de la perspectiva de l’usuari, ja que els arquitectes que la van projectar ja no hi estan presents.
Aquest tipus de treball ens ajuda a replantejar-nos què considerem arquitectura avui dia, i ens obliga a revisar certes perspectives que conceben l’arquitectura com una solució unívoca o una imposició a l’usuari. L’exposició pretén implicar als visitants de l’espai amb un enfocament sensorial on tota l’estona pugui ser part activa de l’esdeveniment.
Tots els projectes d’arquitectura mostrats a l’exposició corresponen a un període de transició econòmica molt complex i això suggereix nous camins cap a una arquitectura molt sensible amb els habitants i amb el medi ambient.
Alberto Collet, arquitecte corresponsal del COAC a Venècia, Itàlia
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español
Encuentros individuales con la corresponsal del COAC en Chandigarh, India
Imatge:
High Court Le Corbusier, Chandigarh © Eduardo Gulot Creative Commons
Desde el Servicio Internacional del COAC, seguimos programando encuentros individuales con los corresponsales del COAC en distintos países. La cuarta jornada de este año está dedicada a la India y se dirige a los colegiados interesados en trabajar o que ya tengan proyectos en este subcontinente asiático.
Los arquitectos interesados podrán reunirse con Ariadna Álvarez, corresponsal del COAC en Chandigarh, para intercambiar impresiones sobre la ciudad y sobre la India en general. Los sectores que están en crecimiento y donde hay más oportunidades son los de vivienda, sostenibilidad urbana, urbanismo e infraestructuras (tren y transporte público urbano).
Las reuniones, de media hora cada una, tendrán lugar el martes 14 de junio a partir de las 10 h, en la sede de Plaça Nova. Si estáis interesados, podéis pedir una cita con la corresponsal enviando un correo electrónico a internacional@coac.net
Con la Red de Corresponsales del COAC se pretende incrementar las oportunidades para trabajar en el extranjero de la forma más cualificada posible, manteniendo los vínculos con Catalunya y con los arquitectos que continúan ejerciendo aquí.
Los arquitectos interesados podrán reunirse con Ariadna Álvarez, corresponsal del COAC en Chandigarh, para intercambiar impresiones sobre la ciudad y sobre la India en general. Los sectores que están en crecimiento y donde hay más oportunidades son los de vivienda, sostenibilidad urbana, urbanismo e infraestructuras (tren y transporte público urbano).
Las reuniones, de media hora cada una, tendrán lugar el martes 14 de junio a partir de las 10 h, en la sede de Plaça Nova. Si estáis interesados, podéis pedir una cita con la corresponsal enviando un correo electrónico a internacional@coac.net
Con la Red de Corresponsales del COAC se pretende incrementar las oportunidades para trabajar en el extranjero de la forma más cualificada posible, manteniendo los vínculos con Catalunya y con los arquitectos que continúan ejerciendo aquí.
27/05/2016
Trobades individuals amb la corresponsal del COAC a Chandigarh, Índia
Imatge:
High Court Le Corbusier, Chandigarh © Eduardo Gulot (Creative Commons)
Des del Servei Internacional del COAC, continuem programant trobades individuals amb els corresponsals del COAC a diversos països. La quarta jornada d'aquest any es dedicarà a l'Índia i està dirigida als col·legiats interessats a treballar en aquest subcontinent asiàtic, o que ja hi tinguin projectes en curs.
Els arquitectes interessats podran reunir-se amb Ariadna Álvarez, corresponsal del COAC a Chandigarh, per intercanviar impressions sobre la ciutat i l'Índia en general. Els sectors que estan en creixement al país, i on hi ha més oportunitats, són l’habitatge, l'urbanisme, la sostenibilitat urbana i les infraestructures (tren i transport públic urbà).
Les reunions, de mitja hora cada una, tindran lloc el dimarts 14 de juny a partir de les 10 h, a la seu de plaça Nova. Si hi esteu interessats, podeu demanar una cita amb la corresponsal enviant un correu electrònic a internacional@coac.net.
Amb la Xarxa de Corresponsals del COAC es pretén, a partir de l'intercanvi d'informació i l'ajut mutu, augmentar les oportunitats per treballar a l'estranger de la forma més qualificada possible, mantenint alhora els vincles amb Catalunya i els arquitectes que hi segueixen exercint.
Els arquitectes interessats podran reunir-se amb Ariadna Álvarez, corresponsal del COAC a Chandigarh, per intercanviar impressions sobre la ciutat i l'Índia en general. Els sectors que estan en creixement al país, i on hi ha més oportunitats, són l’habitatge, l'urbanisme, la sostenibilitat urbana i les infraestructures (tren i transport públic urbà).
Les reunions, de mitja hora cada una, tindran lloc el dimarts 14 de juny a partir de les 10 h, a la seu de plaça Nova. Si hi esteu interessats, podeu demanar una cita amb la corresponsal enviant un correu electrònic a internacional@coac.net.
Amb la Xarxa de Corresponsals del COAC es pretén, a partir de l'intercanvi d'informació i l'ajut mutu, augmentar les oportunitats per treballar a l'estranger de la forma més qualificada possible, mantenint alhora els vincles amb Catalunya i els arquitectes que hi segueixen exercint.
27/05/2016
Jing Jin Ji. Quan la ciutat esdevé infinita
Vista aèria de Jing jin ji © Oriol Peus
El 14 d'abril del 2014, durant una reunió ordinària del Congrés del Partit Comunista, el president de la República Popular de la Xina, Xi JinPing dóna el seu vistiplau a la que serà la ciutat més extensa mai planejada. Si bé per a l'antropòleg francès Claude Levi-Strauss tota ciutat és el resultat d'una multitud de decisions preses al llarg de segles, per als xinesos serà només una qüestió de dies.
Sobre una basta regió de 217.000 km2 (1), que comprèn les ciutats de BeiJing, TianJin i les grans ciutats de Hebei (popularment coneguda com a "Ji"), es crearà una àrea súper-metropolitana amb una estimació de 130 milions d'habitants l'any 2050. La construcció de les primeres infraestructures ja ha començat.
Beijing ha esdevingut massa densa i atapeïda, amb més de 17 milions d'habitants a l'àrea metropolitana. Tot i tenir la xarxa de metro més gran del món i enormes autopistes urbanes, la ciutat queda irremeiablement col·lapsada dia rere dia. Pel que fa a pol·lució, també és a dalt de tot del rànquing mundial. La indústria siderúrgica al voltant de Beijing és la més productiva del món, generant una atmosfera irrespirable per als seus habitants. Així, el govern preveu oxigenar la gran ciutat traslladant edificis administratius, universitats i grans centres sanitaris a l'espai entre Beijing i Tianjin.
Per la seva banda, Tianjin és ja la quarta ciutat de la Xina en termes de població, amb 11 milions d'habitants, i la seva economia està totalment disparada. El port de Tianjin ja és el desè més gran del món, amb un moviment de 13 milions de contenidors TEU l'any (per tenir una referència, el port de Barcelona en mou 1,6 milions, només la dècima part) (2).
Les ciutats de Hebei properes a les dues metròpolis, TangSang, Qinhuadao, Shijiazhuang, entre d'altres, també tindran un paper important, aportant uns 7 milions d'habitants. Les estimacions de les Nacions Unides (3) per al creixement de la població a la Xina és que sobre el 2030 arribarà al pic del creixement total, mentre que el flux de població que es trasllada de zones rurals a urbanes continuarà creixent fins al 2050.
La intenció del govern per poder aglutinar tot aquest bast territori és crear una gran xarxa interurbana de ferrocarrils d'alta velocitat que connectin els principals nodes de la trama urbana, de tal manera que es trigui uns 60 minuts d'un extrem a l'altre (4). La distància urbana ja no és mesurada en quilòmetres sinó en temps. Aquesta basta operació urbanística és una de les mesures dins del pla estratègic del govern xinès per reactivar la seva economia, que mai ha deixat de créixer des del 1989, quan el president Deng Xiao Ping va iniciar les reformes del país passant d'una economia comunista a una economia de mercat.
El fet de fusionar Beijing amb Tianjin dóna com a resultat una megalòpolis que serà el motor econòmic del nord de la Xina, que juntament amb la regió del delta del riu Yangzhe a l'Est (Shanghai + Suzhou) i la del delta del riu de la Perla al Sud (ShenZhen + Guanzhou, antic Canton) seran les grans súper àrees econòmiques.
I pel que fa a la sostenibilitat, hi ha algun pla? Doncs també. The China Center for International Economic Exchanges (CCIEE) està desenvolupant un nou model de creixement industrial per reduir dràsticament les emissions de gasos contaminats i obrir un nou camí cap a una economia més sostenible amb predomini de les energies renovables. (5)
Així, el govern de la república popular de la Xina vol fer de la nova megalòpolis un model que pretén anar reproduint arreu del país, tal com es fa actualment amb les noves ciutats. Totes elles viren entorn a un mateix patró de creixement, donant com a resultat ciutats molt similars entre elles, per no dir idèntiques.
Si HiperCatalunya(6), un projecte de recerca sobre el creixement potencial del territori de Catalunya, va ser un estudi teòric sense projecte real, Jing JIn Ji serà, molt possiblement, un projecte real sense estudi teòric.
"Si al tocar terra a Turde no hagués llegit el nom de la ciutat escrit en grans lletres, hagués cregut arribar al mateix aeroport del qual vaig partir. Els suburbis que vaig haver d'atravessar no eren diferents d'aquells altres, amb les mateixes cases groguenques i verdoses [...]¿Per què venir a Turde?, em preguntava. I ja volia marxar. —Pots reprendre el vol quan vulguis—em digueren—, però arribaràs a una altra Turde, igual punt per punt. El món es cobert per una única Turde que no comença ni acaba, només canvia el nom del seu aeroport." Les ciutats invisibles. Italo Calvino
(1) newgeography.com
(2) dades del World Shipping Council referents al 2013.
(3) united nations demographic ans social statistics.
(4) article al The New York times
(5) paulsonistitute.org
(6) llibre sobre la exposicio HIPERCAT al Macba, varis autors, 2003
Sobre una basta regió de 217.000 km2 (1), que comprèn les ciutats de BeiJing, TianJin i les grans ciutats de Hebei (popularment coneguda com a "Ji"), es crearà una àrea súper-metropolitana amb una estimació de 130 milions d'habitants l'any 2050. La construcció de les primeres infraestructures ja ha començat.
Beijing ha esdevingut massa densa i atapeïda, amb més de 17 milions d'habitants a l'àrea metropolitana. Tot i tenir la xarxa de metro més gran del món i enormes autopistes urbanes, la ciutat queda irremeiablement col·lapsada dia rere dia. Pel que fa a pol·lució, també és a dalt de tot del rànquing mundial. La indústria siderúrgica al voltant de Beijing és la més productiva del món, generant una atmosfera irrespirable per als seus habitants. Així, el govern preveu oxigenar la gran ciutat traslladant edificis administratius, universitats i grans centres sanitaris a l'espai entre Beijing i Tianjin.
Per la seva banda, Tianjin és ja la quarta ciutat de la Xina en termes de població, amb 11 milions d'habitants, i la seva economia està totalment disparada. El port de Tianjin ja és el desè més gran del món, amb un moviment de 13 milions de contenidors TEU l'any (per tenir una referència, el port de Barcelona en mou 1,6 milions, només la dècima part) (2).
Les ciutats de Hebei properes a les dues metròpolis, TangSang, Qinhuadao, Shijiazhuang, entre d'altres, també tindran un paper important, aportant uns 7 milions d'habitants. Les estimacions de les Nacions Unides (3) per al creixement de la població a la Xina és que sobre el 2030 arribarà al pic del creixement total, mentre que el flux de població que es trasllada de zones rurals a urbanes continuarà creixent fins al 2050.
La intenció del govern per poder aglutinar tot aquest bast territori és crear una gran xarxa interurbana de ferrocarrils d'alta velocitat que connectin els principals nodes de la trama urbana, de tal manera que es trigui uns 60 minuts d'un extrem a l'altre (4). La distància urbana ja no és mesurada en quilòmetres sinó en temps. Aquesta basta operació urbanística és una de les mesures dins del pla estratègic del govern xinès per reactivar la seva economia, que mai ha deixat de créixer des del 1989, quan el president Deng Xiao Ping va iniciar les reformes del país passant d'una economia comunista a una economia de mercat.
El fet de fusionar Beijing amb Tianjin dóna com a resultat una megalòpolis que serà el motor econòmic del nord de la Xina, que juntament amb la regió del delta del riu Yangzhe a l'Est (Shanghai + Suzhou) i la del delta del riu de la Perla al Sud (ShenZhen + Guanzhou, antic Canton) seran les grans súper àrees econòmiques.
I pel que fa a la sostenibilitat, hi ha algun pla? Doncs també. The China Center for International Economic Exchanges (CCIEE) està desenvolupant un nou model de creixement industrial per reduir dràsticament les emissions de gasos contaminats i obrir un nou camí cap a una economia més sostenible amb predomini de les energies renovables. (5)
Així, el govern de la república popular de la Xina vol fer de la nova megalòpolis un model que pretén anar reproduint arreu del país, tal com es fa actualment amb les noves ciutats. Totes elles viren entorn a un mateix patró de creixement, donant com a resultat ciutats molt similars entre elles, per no dir idèntiques.
Si HiperCatalunya(6), un projecte de recerca sobre el creixement potencial del territori de Catalunya, va ser un estudi teòric sense projecte real, Jing JIn Ji serà, molt possiblement, un projecte real sense estudi teòric.
"Si al tocar terra a Turde no hagués llegit el nom de la ciutat escrit en grans lletres, hagués cregut arribar al mateix aeroport del qual vaig partir. Els suburbis que vaig haver d'atravessar no eren diferents d'aquells altres, amb les mateixes cases groguenques i verdoses [...]¿Per què venir a Turde?, em preguntava. I ja volia marxar. —Pots reprendre el vol quan vulguis—em digueren—, però arribaràs a una altra Turde, igual punt per punt. El món es cobert per una única Turde que no comença ni acaba, només canvia el nom del seu aeroport." Les ciutats invisibles. Italo Calvino
(1) newgeography.com
(2) dades del World Shipping Council referents al 2013.
(3) united nations demographic ans social statistics.
(4) article al The New York times
(5) paulsonistitute.org
(6) llibre sobre la exposicio HIPERCAT al Macba, varis autors, 2003
Oriol Peus, Arquitecte, corresponsal del COAC a Beijing, Xina.
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
- Español