inTESIS: La Maison Prouvé - David Tapias
Imatge:
Tesi Doctoral David Tapias Monné - La maison Prouvé a Nancy
El pròxim dijous 23 de febrer a les 19.30h continuem amb una nova conferència del Cicle InTESIS. En aquesta ocasió, el doctor arquitecte David Tapias Monné ens parlarà de la seva tesi doctoral, que porta per títol "Amb les mans. Del pensament al fet? La maison Prouvé a Nancy".
La xerrada es durà a terme a la Seu de la Demarcació de Tarragona del COAC. En finalitzar l'acte es farà un sopar-col·loqui amb el conferenciant al restaurant Barhaus. Si esteu interessats en assistir al sopar, podeu enviar un correu electrònic aquí (preu 18€).
"El procés de materialització -pensar i fer- de la maison Prouvé, presenta moltes contradiccions i incoherències si s’analitza només des del punt de vista del projecte arquitectònic. Cal introduir un altre enfocament crític, que té el seu origen en la formació de serraller de Jean Prouvé, la seva producció dins de tallers, i la passió per la invenció constant, que porten a unes prioritats diferents de les de molts dels seus col·laboradors en aquest projecte, amb formació universitària d’arquitecte. Aquestes dues maneres de pensar són incorporades a la gestació d’aquesta casa gràcies a la lògica inclusiva de Jean Prouvé, i la sinèrgia pròpia del pensament tècnic. Aquestes dues maneres de fer conviuen en el nostre objecte d’estudi, tot i que en alguns moments es separen, apareixen tensions i buits entre elles. És en aquests moments quan es pensà, construí i habità la maison Prouvé. El nostre objecte d’estudi és alhora projecte i invent, construcció i assemblatge, casa i aixopluc."
Descarrega el targetó
Consulta la Tesi doctoral
La xerrada es durà a terme a la Seu de la Demarcació de Tarragona del COAC. En finalitzar l'acte es farà un sopar-col·loqui amb el conferenciant al restaurant Barhaus. Si esteu interessats en assistir al sopar, podeu enviar un correu electrònic aquí (preu 18€).
"El procés de materialització -pensar i fer- de la maison Prouvé, presenta moltes contradiccions i incoherències si s’analitza només des del punt de vista del projecte arquitectònic. Cal introduir un altre enfocament crític, que té el seu origen en la formació de serraller de Jean Prouvé, la seva producció dins de tallers, i la passió per la invenció constant, que porten a unes prioritats diferents de les de molts dels seus col·laboradors en aquest projecte, amb formació universitària d’arquitecte. Aquestes dues maneres de pensar són incorporades a la gestació d’aquesta casa gràcies a la lògica inclusiva de Jean Prouvé, i la sinèrgia pròpia del pensament tècnic. Aquestes dues maneres de fer conviuen en el nostre objecte d’estudi, tot i que en alguns moments es separen, apareixen tensions i buits entre elles. És en aquests moments quan es pensà, construí i habità la maison Prouvé. El nostre objecte d’estudi és alhora projecte i invent, construcció i assemblatge, casa i aixopluc."
Descarrega el targetó
Consulta la Tesi doctoral
Exposició: "La Torre dels Ous"
Imatge:
La Torre dels Ous: Elisenda Domingo, Carme Ollé, Ei POiNT i Jordi Camprubí
Quatre fotògrafs amb quatre mirades particulars d'aquesta joia jujoliana, la torre Gibert de Sant Joan Despí. Elisenda Domingo, Carme Ollé, Ei POiNT i Jordi Camprubí ens presenten aquesta exposició, que es podrà veure del 23 de gener al 27 de març al Barhaus de la Demarcació de Tarragona del COAC.
Descarrega el targetó
Per a qualsevol jove arquitecte disposar d’una tieta amb cert calaix és sempre quelcom d’agraïr i això fou el que li passà a aquell jove Jujol quan a l’ombra d’en Gaudí rebé l’encàrrec de fer una caseta per estiuejar que li formulà Na Josefa Romeu i Grau vídua de Gibert. Era una oportunitat única de donar-se a conèixer i també d’engegar la seva aventura arquitectònica en solitari. En aquell terreny a la vora de l’estació del ferrocarril a Sant Joan Despí, Jujol bastí aquesta torre configurada com una edificació aïllada per a dos habitatges que popularment es coneix com la Torre dels Ous degut al que als Santjoanencs els hi transmitia aquell espectacular terrat que la corona. Com sovinteja a moltes edificacions del patrimoni arquitectònic català, la Torre de la Creu, com tècnicament se la cita, ens ha arribat força atrotinada als nostres dies i després de la seva rehabilitació i encara que descontextualitzada, avui en dia podem gaudir d’aquesta petita joia jujoliana les traces principals de la qual encara resten força dempeus. A l’ombra dels grans Mestres del Modernisme, l’arquitectura jujoliana no es realitza amb gaire pressupost però el contrast entre elements emergents i els que li donen cos, ens palesa un elegant exercici d’estil no farragós que permet apreciar en aquesta obra molts elements que són expressats molt abans de que apareguin a la història de l’arquitectura i que el despreci que els gestors catalans apliquen a les innovacions que la gent de casa no mediàtica fa, ha provocat que aquestes petjades arquitectòniques no disposin del reconeixement que es mereixen. Amb motiu d’una visita realitzada per membres de la Fundació Hervás Amezcua per a les Arts a aquest edifici, quatre fotògrafs de l’Agrupacío Fotogràfica de Catalunya hi varen poder transitar pel seu interior sense aparent destorb entre ells o com a mínim així ho sembla ja que ningú ha aixecat la veu vers a aquest fet, però i malgrat l’immediatesa de la descoberta, el que sí que han fet és cantar-nos les quaranta al deixar-nos aquesta mostra fotogràfica que en forma florida espera transitar vers el fruit.
Al·lean Olko, crític d’art
Descarrega el targetó
Per a qualsevol jove arquitecte disposar d’una tieta amb cert calaix és sempre quelcom d’agraïr i això fou el que li passà a aquell jove Jujol quan a l’ombra d’en Gaudí rebé l’encàrrec de fer una caseta per estiuejar que li formulà Na Josefa Romeu i Grau vídua de Gibert. Era una oportunitat única de donar-se a conèixer i també d’engegar la seva aventura arquitectònica en solitari. En aquell terreny a la vora de l’estació del ferrocarril a Sant Joan Despí, Jujol bastí aquesta torre configurada com una edificació aïllada per a dos habitatges que popularment es coneix com la Torre dels Ous degut al que als Santjoanencs els hi transmitia aquell espectacular terrat que la corona. Com sovinteja a moltes edificacions del patrimoni arquitectònic català, la Torre de la Creu, com tècnicament se la cita, ens ha arribat força atrotinada als nostres dies i després de la seva rehabilitació i encara que descontextualitzada, avui en dia podem gaudir d’aquesta petita joia jujoliana les traces principals de la qual encara resten força dempeus. A l’ombra dels grans Mestres del Modernisme, l’arquitectura jujoliana no es realitza amb gaire pressupost però el contrast entre elements emergents i els que li donen cos, ens palesa un elegant exercici d’estil no farragós que permet apreciar en aquesta obra molts elements que són expressats molt abans de que apareguin a la història de l’arquitectura i que el despreci que els gestors catalans apliquen a les innovacions que la gent de casa no mediàtica fa, ha provocat que aquestes petjades arquitectòniques no disposin del reconeixement que es mereixen. Amb motiu d’una visita realitzada per membres de la Fundació Hervás Amezcua per a les Arts a aquest edifici, quatre fotògrafs de l’Agrupacío Fotogràfica de Catalunya hi varen poder transitar pel seu interior sense aparent destorb entre ells o com a mínim així ho sembla ja que ningú ha aixecat la veu vers a aquest fet, però i malgrat l’immediatesa de la descoberta, el que sí que han fet és cantar-nos les quaranta al deixar-nos aquesta mostra fotogràfica que en forma florida espera transitar vers el fruit.
Al·lean Olko, crític d’art
Exposició: Concurs de La Savinosa
Imatge:
Fuses-Viader-Mansilla-Perea / Concurs per a la proposta d’intervenció global a l’antic preventori de la Savinosa
La Demarcació de Tarragona del COAC i la Diputació de Tarragona us conviden a la conferència inaugural de l’exposició “LA SAVINOSA”, on l’equip guanyador del concurs, format pels arquitectes Fuses-Viader-Mansilla-Perea, ens explicarà la seva proposta.
La conferència es farà el dijous 19 de gener de 2017 a les 19.30 h a la Sala d’Actes de la Demarcació i també comptarà amb intervenció del President de la Diputació, Josep Poblet.
Descarrega el targetó.
L’exposició, que es podrà veure fins al 12 d’abril, mostra un recull dels treballs presentats a les dues voltes del “Concurs per a la proposta d’intervenció global a l’antic preventori de la Savinosa”. Serà una bona oportunitat per conèixer de primera mà les diferents opcions que es van plantejar.
La mostra també es complementa amb els plànols originals del conjunt de l’arquitecte Francesc Monravà i Soler, que daten de l’any 1928.
La conferència es farà el dijous 19 de gener de 2017 a les 19.30 h a la Sala d’Actes de la Demarcació i també comptarà amb intervenció del President de la Diputació, Josep Poblet.
Descarrega el targetó.
L’exposició, que es podrà veure fins al 12 d’abril, mostra un recull dels treballs presentats a les dues voltes del “Concurs per a la proposta d’intervenció global a l’antic preventori de la Savinosa”. Serà una bona oportunitat per conèixer de primera mà les diferents opcions que es van plantejar.
La mostra també es complementa amb els plànols originals del conjunt de l’arquitecte Francesc Monravà i Soler, que daten de l’any 1928.
Conferencia InTESIS: Análisis del proceso de construcción - deconstrucción de la Catedral de Tortosa
Imatge:
Catedral de Tortosa - Tesi doctoral Agustí Costa
El próximo jueves 22 de diciembre de 2016 a las 19:30 continuamos con una nueva conferencia del Ciclo Intesa. En esta ocasión el Dr. Arquitecto Agustín Costa Jover nos hablará de su tesis doctoral, que lleva por título "Análisis del proceso de construcción - deconstrucción de la Catedral de Tortosa". La presentación del acto irá a cargo del Dr. Josep Lluis i Ginovart, director de la School of Architecture Barcelona de la Universidad Internacional de Catalunya.
La charla se llevará a cabo en la Sede de la Demarcación de Tarragona del COAC y al finalizar el acto, se hará una cena-coloquio con el conferenciante en el restaurante Barhaus. Si está interesado en asistir a la cena pedeu enviar un correo electrónico aquí. Precio 18 €.
La construcción de la Catedral de Santa María de Tortosa (1345-1757) supuso la sustitución progresiva de la sede románica preexistente, consagrada en el año 1178. Este proceso de construcción-deconstrucción duró varios siglos, coexistiendo ambos edificios hasta principios del siglo XVIII. El objetivo de la tesis es profundizar en el conocimiento sobre el proceso de construcción de la catedral de Tortosa a partir de la incorporación de técnicas y procedimientos que permiten ir más allá de los métodos tradicionales. Así, la metodología se basa en una toma de datos in situ sin precedentes, utilizando técnicas como el escáner láser terrestre y el georradar, y en el análisis mecánico por medio de la estática gràfica.La investigación ha permitido establecer un nuevo marco de referencia sobre el proceso de construcción de la catedral gótica de Tortosa, incorporando el proceso paralelo de la deconstrucción de la Sede románica.
Tesis dirigida por el Dr. José Luis y Ginovart y co-dirigida por el Dr. Gerard Fortuny Anguera.
Defendida el 10 de septiembre de 2015.
Universidad Rovira i Virgili, Unidad Predepartamental de Arquitectura. Grupo de recercaPatriarq-ArchitecturalHeritage.
Descarrega el Tarjetón
Consulta el documento de la Tesi.
La charla se llevará a cabo en la Sede de la Demarcación de Tarragona del COAC y al finalizar el acto, se hará una cena-coloquio con el conferenciante en el restaurante Barhaus. Si está interesado en asistir a la cena pedeu enviar un correo electrónico aquí. Precio 18 €.
La construcción de la Catedral de Santa María de Tortosa (1345-1757) supuso la sustitución progresiva de la sede románica preexistente, consagrada en el año 1178. Este proceso de construcción-deconstrucción duró varios siglos, coexistiendo ambos edificios hasta principios del siglo XVIII. El objetivo de la tesis es profundizar en el conocimiento sobre el proceso de construcción de la catedral de Tortosa a partir de la incorporación de técnicas y procedimientos que permiten ir más allá de los métodos tradicionales. Así, la metodología se basa en una toma de datos in situ sin precedentes, utilizando técnicas como el escáner láser terrestre y el georradar, y en el análisis mecánico por medio de la estática gràfica.La investigación ha permitido establecer un nuevo marco de referencia sobre el proceso de construcción de la catedral gótica de Tortosa, incorporando el proceso paralelo de la deconstrucción de la Sede románica.
Tesis dirigida por el Dr. José Luis y Ginovart y co-dirigida por el Dr. Gerard Fortuny Anguera.
Defendida el 10 de septiembre de 2015.
Universidad Rovira i Virgili, Unidad Predepartamental de Arquitectura. Grupo de recercaPatriarq-ArchitecturalHeritage.
Descarrega el Tarjetón
Consulta el documento de la Tesi.