El COAC distingeix a títol pòstum l'arquitecte Joan Margarit amb la Medalla d'Or
Amb la seva màxima distinció, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya reconeix la seva obra, un dels màxims referents de cultura catalana de la segona meitat del segle XX que sempre va connectar l'arquitectura amb l'art a través dels versos.
Poesia i arquitectura, l’essència de la seva obra
La poesia va ser, per a Margarit, una fórmula per reivindicar l’arquitectura i incorporar-la als seus versos, com mostren poemes com ‘Càlcul d’estructures’ i 'Última lliçó' o el llibre ‘Per tenir casa cal guanyar la guerra’ (2019). Ell mateix va presentar aquest poemari en un acte al COAC el 2018, en una conversa amb l’arquitecta Sílvia Farriol i un recital musicat d’alguns dels poemes inclosos al llibre.
L'arquitectura va ser l'altre gran pilar de la seva vida. Catedràtic d'Estructures a l'ETSAB, durant anys va exercir de calculista d'estructures amb Carles Buxadé i va col·laborar en obres de gran prestigi nacional i internacional, com l'Estadi Olímpic de Montjuïc o la Sagrada Família. També compta amb obra pròpia, entre la qual destaquen diversos edificis del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona o el Parc Tecnològic, sense deixar de banda les seves col·laboracions amb arquitectes de la talla de Jordi Garcés, Enric Soria o Vittorio Gregotti.
La Medalla d’Or a Margarit, una escultura envoltada de simbologia
El guardó que distingeix l’obra de Joan Margarit és una escultura, obra de l’arquitecta i escultora Stella Rahola.
L’artista ha concebut la Medalla com una obra dual per relacionar donant i receptor. D’aquesta manera, ha realitzat dues peces –una per a la família de Joan Margarit i l’altra per al COAC– que agafen la forma de dos anells, símbol de compromís, equitat i afecció. Les peces, realitzades en tub de vidre borosilicat de 225 mm diàmetre i 7 mm de gruix tenen gravats uns versos del poema “Coneixement” de Joan Margarit, un poema que connecta arquitectura i poesia i que parla de l’esforç, del treball manual, de connectar amb allò primigeni.
Precisament per aquest motiu, l’artista escull el vidre borosilicat, un material que no es pot industrialitzar i que demana ser treballat exclusivament de forma manual. De fet, en l’àmbit de l’arquitectura, és un material que utilitzava Frank Lloyd Wright de manera experimental per fer els tancaments dels laboratoris de la Johnson Wax Wisconsin.
Medalles d'Or del COAC
Fins ara, han rebut la Medalla d’Or del COAC els arquitectes José Antonio Coderch (1984), Alejandro de la Sota (1996), Enric Miralles (2002), Francisco Sáenz de Oiza (2005) —tots quatre a títol pòstum—, a més d’Oscar Niemeyer (1990), Oriol Bohigas i l’Ajuntament de Barcelona (la van rebre conjuntament el 2008), Manuel de Solà-Morales (2012, també a títol pòstum) i Rafael Moneo (2018).
Nova Bauhaus Europea: Balanç i perspectives de futur
L’acte està coorganitzat conjuntament per la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Delegació del Govern, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i la Fundació Mies van der Rohe.
Comptarà amb la participació de Greta Tresserra, vocal de Sostenibilitat, Innovació i Relacions Internacionals del COAC, que presentarà i moderarà la taula rodona "La Nova Bauhaus Europea a Catalunya".
A nivell institucional, participaran en la jornada Iñaqui Carnicero, secretari general d’Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana; Meritxell Serret, consellera d’Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat, i Agustí Serra, director general d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura del Departament de Territori.
Consulta el programa de la jornada
Nova Bauhaus Europea
El projecte de la Nova Bauhaus Europea és una iniciativa de la Comissió Europea que neix el 2021 com a part del Pacte Verd Europeu. Es tracta d'un projecte multidisciplinari que se sustenta en tres pilars fonamentals –la sostenibilitat, la inclusió i la bellesa– mitjançant la implicació de diferents actors de la societat, amb la intenció de cercar un futur sostenible i reflexionar sobre com han de ser els espais on s’ha de desenvolupar la vida de la ciutadania.
Explorant la sensopercepció a l'obra de Picasso des d'una perspectiva neurocientífica
Koncha Pinós és directora i cofundadora, juntament amb el doctor Richard J. Davidson, de The Wellbeing Planet, una organització dedicada a cultivar el benestar al planeta mitjançant l'ús de la neurociència cognitiva, afectiva i social. Treballa a quaranta-cinc països procurant educació, assistència psicosocial gratuïta i dirigint projectes innovadors que promouen la reparació forestal.
És neurocientífica, psicoterapeuta contemplativa i politòloga experta en drets humans a Àsia. Va estudiar el desenvolupament del cervell en edat primerenca i de les intel·ligències múltiples a la Universitat de Harvard, i és membre del CCT (Compassion Cultivation Training) a la Universitat de Standford. És docent internacional a nivell neurocientífic, del benestar, l'educació i la transformació social per a la sostenibilitat. És també conferenciant, autora d'articles i de més de vint-i-quatre llibres en matèria d'intel·ligències múltiples i Educació. Acaba de treure el llibre “la Belleza de ser Bueno”
Inscriu-t'hi
Presentació institucional del nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya
Aquest mes de març ha entrat en vigor el Codi d’Accessibilitat de Catalunya, que busca eliminar les barreres arquitectòniques i té en compte, també, l’accessibilitat comunicativa i cognitiva dels productes i serveis o d’activitats culturals, esportives i de lleure.
Amb motiu de l'entrada en vigor, el proper dijous 11 d’abril a les 12.30 h tindrà lloc a la seu del COAC de Barcelona una jornada de presentació del Codi, amb la participació del conseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, Carles Campuzano i Canadés, que explicarà l’aplicació del nou reglament i els seus objectius. Hi haurà una benvinguda institucional per part del COAC.
Si voleu assistir-hi, cal que us inscriviu a través del formulari electrònic.